Adriana Isabel Figueroa, la dona que vol canviar el món amb àtoms
Noms Propis - Figueroa creu que la ciència necessita més dones
- La científica ha estat premiada per la Unesco pel seu lideratge en investigació
L'últim repte que ha assumit Adriana Isabel Figueroa és el de ser mare. Un repte que no li ha impedit tornar al seu laboratori de la Universitat de Barcelona per continuar investigant sobre materials bidimensionals que permetin fabricar dispositius més potents, ràpids i lleugers amb menys necessitat d'energia.
La professora Figueroa és enginyera física especialitzada en nanotecnologia. Va estudiar a la Universitat del Cauca (Colòmbia), sempre motivada pel seu pare que, encara que era artista sentia una especial sensibilitat per les matemàtiques. Es va doctorar en Física en la Universitat de Saragossa. Després d'obtenir un postdoctorat al Regne Unit centrat en la cerca de nous materials quàntics —com els aïllants topològics— actualment compagina la seva activitat docent en la UB amb la recerca en nano estructures multifuncionals.
Més dones investigadores
Figueroa opina que un dels desafiaments més rellevants per a les dones científiques és poder conciliar la seva vida professional i personal. No obstant això, considera que la situació ha canviat molt i que és més fàcil ser científica ara que fa cinquanta anys. Diu que cal trencar estereotips sobre el tipus de carreres i professions que segueixen homes i dones, perquè tant nenes com nens no se sorprenguin de veure dones en professions STEM, les sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Ariadna Isabel Figueroa, a l'aula on exerceix de professora d'universitat.
Impulsar el lideratge femení en ciència
El maig passat, Adriana va rebre el premi del programa L'Oréal-UNESCO For Women in Science. Des de 1998, aquest reconeixement és present en més de 110 països, i ha contribuït a reconèixer la labor investigadora de més de 4.100 científiques, per exemple, Margarita Salas i Ángela Nieto, així com Katalin Karikó i Anne L'Huillier, que el 2023 van rebre el Premi Nobel en Fisiologia, i en Física, respectivament.
