La flora africana a Catalunya
Va de Verd - La cua de rata i l’ungla de gat són algunes de les espècies africanes que s'adapten amb èxit als parcs i jardins catalans
- Aprèn a elaborar unes postres africanes fetes amb el fruit del baobab amb el cuiner Malamine Soly
La flora local de Catalunya experimenta una transformació significativa amb la proliferació d’espècies vegetals procedents d’altres continents. Montjuïc, a Barcelona, n’és un exemple amb una notable presència de plantes al·lòctones, moltes de les quals provenen del continent africà.
Eduard López, biòleg de l’Institut Botànic de Barcelona, atribueix l’entrada d’aquestes plantes a diferents vies: “La presència de cultius i zones enjardinades, la proximitat amb el port i l’afluència de turistes són factors que han potenciat l’extensió d’aquestes espècies a través de llavors o fragments de plantes”. Moltes d’aquestes espècies proliferen a través de fets tan quotidians com ara que un turista dugui enganxades llavors d’una planta i aquestes s’expandeixin pels llocs on camina, o que el vent dispersi restes vegetals presents en algun vaixell atracat al port.
Mesembryanthemum cordifolium.
L’adaptació i la naturalització d’aquestes plantes s’ha produït, en gran part, gràcies a les condicions favorables del clima mediterrani. “La major part de l’Àfrica és tropical o subtropical i, per tant, la majoria de les plantes africanes es troben a la zona de la costa”, assenyala López. Però, segons el biòleg, això no implica “que no hi pugui haver plantes africanes als Pirineus, per exemple”, ja que al sud d’Àfrica hi ha un clima molt semblant al Mediterrani, on hi poden haver plantes que creixen en zones de muntanya i que també es podrien adaptar a les regions muntanyoses de Catalunya.
Plantes africanes més comunes a Catalunya
El Cenchrus longisetus, és una planta originària de l'est d'Àfrica, coneguda com a cua de rata. Aquesta planta “s’estén molt a través de les llavors perquè es dispersa fàcilment per l’aire, l’aigua, el pelatge dels animals i per la nostra roba”, comenta López.
Un camp de cenchrus longisetus.
També trobem l’ungla de gat, del gènere Carpobrotus, procedent del sud d’Àfrica. És una espècie molt apreciada en jardineria per les seves flors atractives i la seva capacitat de fixar talussos i dunes, gràcies al desenvolupament de les seves arrels. Aquesta planta està àmpliament establerta al nostre entorn, ja que pot generar nous organismes vegetals a partir de fragments d’arrel i es propaga amb molta facilitat.
Un altre exemple és el Mesembryanthemum cordifolium, una planta amb fulles carnoses que també prové del sud d'Àfrica. També trobem espècies populars en la jardineria com els geranis, les flors de lliri del Nil, l’àloe vera o la “strelitzia”, coneguda com a “au del paradís”
Plantes compartides
A Catalunya hi ha plantes que són compartides —és a dir, que són autòctones en més d’un indret - entre el continent europeu i l’africà. Alguns exemples són el baladre (nerium oleander), que es troba sobretot en rambles i en cursos d’aigua secs, o la malva, una planta molt comuna que s’utilitza com a planta alimentària al Marroc. Aquesta pràctica també es duia a terme al nostre país en el passat, tot i que avui dia el seu ús alimentari s’ha perdut.
Imatge de la malva.
López assenyala que “les plantes no entenen de fronteres”. “El continent africà i el continent europeu se separen per menys de 15 quilòmetres. Per moltes plantes que es dispersen per l'aire, aquesta distància no és res”, sentencia el biòleg.
