Josep Ventura: "Vivim més lluny de la mort que abans"
Noms Propis - L’empresari és el delegat d’Àltima, l'empresa de serveis funeraris més gran de Catalunya
- La seva família es dedica a enterrar morts des de fa més de 300 anys
De professió, funerari i li ve de nissaga. La família de Josep Ventura presta serveis funeraris des de fa més de 300 anys. Va créixer a l'Hospitalet, entre tombes i morts, i vivint la festa de Tots Sants com una de les jornades més importants del calendari. Ara, Josep Ventura, conseller delegat d'Àltima, la companyia de serveis funeraris més gran de Catalunya, recorda haver jugat entre fèretres quan era petit i vivien en el mateix edifici on dipositaven els morts. Veu com ara volem defugir la mort, "volem acomiadar-nos dels que ja no hi són de pressa", quan abans la mort estava als domicilis, era més propera i més visible, i formava part de la vida.
Josep ventura vol apropar la mort a la societat
El negoci de la mort ha evolucionat amb les demandes socials
Àltima és avui un gegant del sector. En Josep reconeix que veu la mort de forma més natural que la majoria dels mortals, encara que també l'afecta, sobretot si es tracta de gent jove o algun conegut. Però és una feina en la qual et sents molt realitzat, "acompanyes a la gent en un moment dolorós i difícil, els ajudes a portar-ho una mica millor". En els darrers 20 anys, tant els rituals com el camp sagrat han viscut una mutació substancial a la qual l'empresa ha hagut de donar resposta. Des de l'empresa han creat espais amables per a les famílies des d'un punt de vista arquitectònic i estètic, també han canviat els cotxes fúnebres, que ja no són negres sinó blancs i elèctrics. "Tractem de donar el servei al nombre més gran de persones possible, tornar una mica a això d'abans". El cementiri comarcal de Roques Blanques, per exemple, on es troba l'anomenat Bosc de la Calma, es poden enterrar les cendres en una urna biodegradable i es planta un arbre, i el Jardí del Repòs, un espai d'estil zen on escampar les cendres i gravar el nom del difunt.
El dol necessita el seu temps
El dol és necessari, psicològicament parlant. Ja no es vetlla a les cases, hi ha altres espais, com els tanatoris. Els malalts, quan moren, ho fan a l'hospital. Tot el procés es fa en llocs asèptics per a respectar el dol. Per això, creu en Joan, que és important introduir canvis, com allargar el temps de les estades a la sala d'espelma. "S'ha de superar la pèrdua, tractar de canalitzar la recuperació". Són processos tan ràpids que dificulten la superació de la mort d'un ser estimat. Com això d'escampar les cendres per la muntanya o per la mar. Amb el temps molta gent s'adonarà que ha de tenir algun lloc en el qual recordar a aquesta persona volguda, un lloc físic.
