Malvasia, el vi que surt del nucli urbà de Sitges
La Recepta Perduda- La malvasia és el raïm amb el qual es produeix el vi típic de Sitges, on hi ha unes vinyes en mig del casc urbà
- Sílvia Abril aprèn a cuinar arròs a la sitgetana
Sitges és una de les poblacions més visitades a Catalunya. Molt propera a Barcelona i amb l’atractiu de les seves platges, ha aconseguit mantenir la seva identitat tot i ser un destí molt turístic. Un dels elements que caracteritzen la seva gastronomia és la malvasia, un vi blanc típic del poble que acompanya un dels seus plats més deliciosos: l’arròs a la sitgetana. A ‘La Recepta Perduda’, Sílvia Abril descobreix l’encant d’aquest maridatge i la història d'aquest licor.
Què és la malvasia?
La malvasia és una varietat de raïm que va sortir de Grècia i que es va establir a Sitges al segle XV. “Es va aclimatar tant, que va esdevenir una veritat del municipi, per això se li diu ‘malvasia de Sitges’”, explica el cuiner Valentí Mongay.
“A Sitges només quedaven 150 ceps“
Amb intenció que es preservés el seu cultiu, ja que fa uns anys es va començar a perdre, la viticultora Montse Pagès va dedicar els seus esforços a replantar les vergues. De fet, va ser el seu pare qui va començar amb aquesta tasca, ja que "a Sitges només hi quedaven 150 ceps". No només han continuat amb el cultiu d’aquest raïm d’alta graduació, sinó que a més a més han aconseguit una varietat més dolça amb les tècniques actuals.
Un hospital amb vinyes
Un dels fets més curiosos relacionats amb la malvasia és que es cultiva a l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges. “No conec cap poble de Catalunya que tingui una vinya al nucli urbà, envoltada d’edificis”, admet amb èmfasi Mongay.
Les vinyes de malvasia de l'hispital Sant Joan de Deu de Sitges
Una de les residents d’aquest centre per a la tercera edat, l’Angelina, ensenya aquestes vinyes a Sílvia Abril i explica com van aparèixer al bell mig del poble. “Un senyor molt ric va regalar la vinya a les monges amb l’obligació que la cuidessin perquè, el dia que ell es morís, tornaria a la seva família”, recorda. Aquesta veïna també fa memòria d’un dels remeis casolans que tenen com a ingredient aquest vi: “Prendre malvasia al matí amb un ou batut fa que la gent es posi bona. La meva mare m’ho havia donat quan era petita”.
Distingim dos tipus: la dolça i la seca. Ara bé, no se’n pot cometre un abús d’aquest licor, ja que, com apunta l’Angelina, “la dolça emborratxa més. Tot el vi és igual, quan més en beu, més afecta”.
El secret del seu èxit
Val a dir que la malvasia de Sitges és coneguda a tota Europa. Així ho confirma l’enòleg Pau Pascual, qui apunta que “amb els anys s’ha anat modificant ella mateixa per esdevenir una varietat única i completa”.
L'enòleg Pau Pascual servint una copa de malvasia
Però, on resideix el secret del seu èxit? “Tradicionalment, era coneguda com la malvasia dolça principalment per motius històrics. Tenia un alt contingut en alcohol, el que li donava una bona conservació i una gran quantitat de sucre, que era font d’aliment i d’energia durant els segles d’expansió”, comenta l'expert i afegeix que “podia ser traslladada i alimentar els colonitzadors, combatents, etc. Era una manera de portar aliment”. Avui dia es consumeix a taula per acompanyar diversos plats, sobretot els de mar i muntanya.
