L'art de podar: així és la poda topiària
Va de Verd - L’especialista en jardinera Lluís Llopis mostra el pas a pas de la poda topiària
- Com podar les plantes amb eines fàcils, segures i eficaces
Sovint, en grans jardins veiem plantes i arbustos retallats que simulen formes geomètriques o antropomètriques. Evidentment, les plantes no creixen així: cal una bona planificació i una bona tècnica per aconseguir-ho. El mestre jardiner Lluís Llopis explica a ‘Va de Verd’ quins són els fonaments de la poda topiària o artística.
En què consisteix la poda topiària?
Lluís Llopis, especialista del centre de jardineria del Miró Garden Orgànic, defineix la topiària com “l’art de retallar les plantes, siguin plantes petites, arbustos o arbres”. D’aquí se n’ha d’extreure una idea fonamental d’aquesta tècnica: es tracta de tot un procés, perquè s’ha d’anar preparant i modulant la planta escollida progressivament.
En el cas de la topiària, també cal determinar el moment i la freqüència adequats. La premissa central és “entendre el cicle vital de la planta i, sobretot, respectar el procés de creixement”, indica Llopis. A més, amb la problemàtica del canvi climàtic, hauríem d’evitar practicar la poda durant els mesos de més calor.
Arbres podats amb l'art de la poda topiària.
Un cop fetes la valoració i planificació inicials, cal decidir quina eina emprarem per practicar la poda. “Pel que fa a usuari amateur, millor usar tisores i no anar a màquina per tal d’actuar amb més precisió”, explica l’especialista.
De fet, el tall a màquina és més agressiu i no s’ha d’utilitzar amb arbustos de fulla gran, com per exemple poden ser el llorer o el marfull. Això és perquè, si es retallen les fulles en comptes d’incidir sobre la branca, es pot crear estrès sobre la planta.
Plantes mediterrànies
Quines espècies vegetals de clima mediterrani són les més adequades per aplicar la tècnica topiària? Doncs, algunes de les més comunes són arbres com el llorer, l’olivera; i arbustos com el teucrium, el boix o la murta.
Respecte als matollars de boixos, predominants al sotabosc del molts espais naturals del Mediterrani europeu, hi ha el problema de la papallona asiàtica. Es tracta d’una espècie invasora que està infestant el boix arreu de la geografia catalana i, en conseqüència, provocant la seva mort.
Per tal de disminuir els efectes d’espècies invasores, Llopis recomana optar per plantes pròpiament mediterrànies i del nostre territori, com és el cas de les murtes.
Orígens de la topiària
Les primeres manifestacions de poda artística es remunten a l’època antiga. Per exemple, el boix va ser molt emprat en la jardineria francesa del segle XVIII, seguint una tradició instaurada des dels temps dels romans i reinventada durant el renaixement italià.
Jardins de Palau de Versalles, París.
Va ser al segle XV quan els italians recuperarien la topiària dissenyant jardins d’estil renaixentista. I un segle més tard, els francesos també adoptarien aquest gust clàssic per la forma i l’harmonia del verd. L’exemple més paradigmàtic d'aquest període són els Jardins de Palau de Versalles, que van ser concebuts durant el regnat de Lluís XIV.
Jardins artístics reconeguts internacionalment
A Europa, es poden visitar alguns jardins molt il·lustratius de la tècnica de la topiària. En la seva configuració i disseny, podem trobar des de rèpliques de formes geomètriques, fins a representacions de figures humanes o animals.
Sense anar molt lluny, a Catalunya tenim els jardins del Laberint d’Horta, i a Galícia els del Pazo-Monasterio de San Lorenzo de Trasouto. A França, els de Versalles, Étretat i Marqueyssac; i al Regne Unit, els de Packwood House o Hinton Ampner.
