El biquini, la peça de roba que es venia de contraban en el franquisme
La Recepta Perduda- El biquini era un vestit de bany modern i revolucionari que venia importat de forma il·legal des de França durant la dictadura franquista
- Recepta d'un deliciós biquini de pernil dolç i formatge a Barcelona
A ‘La Recepta Perduda’, Sílvia Abril es desplaça per Barcelona per trobar com fer un dels entrepans més emblemàtics de la ciutat: el biquini. Ara bé, el mot també serveix per nomenar el vestit de bany femení que va posar-se de moda als anys 50, que moltes famoses van atrevir-se a dur i que va representar un gest de revolució social.
El biquini durant el franquisme
Per entendre l’arriba del biquini com a novetat en la indumentària de platja s’ha de viatjar en el temps fins a la Barcelona dels anys 50. “En ple règim franquista, la ciutat comença a recuperar-se econòmicament després de la guerra”, explica Òscar Broc de la cafeteria llibreria +Bernat.
En aquell moment “comencen a venir turistes i s’imposen els negocis que els atreguin, que ofereixen lleure i que entretinguin a la gent jove”, afegeix, rememorant els aires de novetat que van envair tot el país. És en aquell moment quan apareix el biquini com a vestit de bany femení.
“s’associava a dones agosarades“
“Era una peça de roba demonitzada per la moral espanyola perquè s’associava a dones agosarades que ensenyaven el seu cos”, recalca l’Òscar, assegurant que “intimidava, era un desafiament a la cara de la moral franquista”.
Contraban de biquinis
Tenint en compte que el biquini no encaixava amb els paràmetres moralistes que es promocionaven des del govern, s’entén que la seva comercialització no va ser fàcil. La Janina, propietària d’una llenceria a Barcelona, va ser una de les joves atrevides que el van lluir a la platja “Em miraven molt”, recorda.
La botiguera organitzava desfilades al seu local on dones adinerades, moltes d’elles de la Gauche Divine, acudien per veure les novetats i demanar peces de roba de bany. “Era gent que viatjava molt i si no tenien temps de comprar-ho allà, venien aquí. Teníem molt genero de contraban”, revela. Tal com apunta la seva filla, que també es diu Janina, “eren biquinis d’estraperlo que arribaven de França”.
Una de les desfilades que es feien a la tenda de la Janina
Clientes famoses
Així doncs, gràcies a les peces que portaven de l’exterior, la botiguera venia aquells vestits de bany més moderns. D’entre les seves clientes més famoses destaquen noms com el de Teresa Gimpera o Guillermina Motta.
Una altra d’elles va ser Tita Cervera, a qui la Janina li va confeccionar el banyador amb el qual va guanyar Miss Espanya l’any 1964. “Tenia teixits de contraban molt nous i li vam fer el model a mida que va lluir al concurs”, rememora la venedora que va ser una de les dones joves que van defensar l’ús del biquini tot i no estar ben vistos.
La Janina de jove amb biquini
