Què cal saber abans d'anar a collir bolets?
Va de Verd - La micòloga Laia Ribas explica com identificar fongs comestibles
- Coneix el bolet que ajuda a evitar l'envelliment: el reishi
No tenen tija, ni fulles, ni tampoc arrels, però els bolets formen part del verd que ens envolta. A Catalunya, de les 5.000 espècies existents, poc més d'un centenar són comestibles. A ‘Va de Verd’ Laia Ribas, vicepresidenta de la Societat Catalana de Micologia explica les peculiaritats morfològiques i toxicològiques d’algunes espècies de fongs.
Una cesta de vímet plena de bolets.
Com identificar-los?
Des d’un punt de vista macroscòpic, hi ha estructures morfològiques que faciliten la identificació d’alguns tipus de bolets comestibles. “El primer en què cal fixar-se és l’himeni, que és la part que revesteix el barret i on es generen les espores”, comenta l’especialista. A grans trets, l’himeni es compon per estructures amb forma de tubs, agulles o làmines.
També cal parar atenció en característiques del peu, que és la part visible i allargada que sosté barret. En el peu, la presència de volva o anell també ens pot donar pistes sobre quina espècie es tracta. Tot i que, de vegades, calen “observacions al detall, és a dir, microscòpiques”, assegura Ribas.
Primer pla d'un bolet amb tons grocs i blanquinosos.
També es pot obtenir informació coneixent l’hàbitat on creixen i, fins i tot, associant quina és l’olor que desprenen. A partir de totes aquestes formes d’identificació, l’especialista insta a la utilització de guies, manuals o claus dicotòmiques que ens indiquin l’espècie que pot ser.
Pel que fa a la toxicologia, la micòloga apunta que “és un camp d’estudi complex i encara en evolució”. De moment, a Catalunya comptem amb una trentena d’espècies tòxiques rellevants i resulta vital reconèixer-les: Clitocybe dealbata, Amanita muscaria, Cortinarius arellanus, Gyromitra esculenta, Amanita phalloides, etc.
On buscar-los?
La gran majoria de bolets necessiten un bon grau d’humitat, poca lluminositat i un ambient fresc per créixer satisfactòriament. “Sobre el terreny, el millor indicador és trobar vegetació pròpia de zones humides: com poden ser molses o falgueres”, indica Cristian Luque, educador ambiental i boletaire.
L’èxit de la temporada de recol·lecció vindrà marcat per la freqüència de pluges i la presència d’humitat en el substrat del sotabosc. “Els bolets comestibles més comuns i fàcils de trobar a Catalunya són el camagroc, la llenega negra, el fredolic, el carlet, la trompeta de la mort, el cep, l’ou de reig o el rovelló”, enumera l’expert.
Primer pla d'un bolet taronja.
Com collir-los?
Els bolets juguen un paper ecològic indispensable en el manteniment orgànic dels nostres boscos. Per això, cal collir-los amb responsabilitat i mesura, perquè cal assegurar la seva reproducció.
Luque assenyala que encara no existeix a Catalunya un model de gestió comú per a la recollida de bolets. Si bé és cert que, cap al 2014, es van fer esforços per part d’algunes administracions amb la creació del carnet de boletaire. Un exemple pioner d’aquesta regularització va ser la prova pilot impulsada al Bosc de Poblet (Tarragona). “Els diners recaptats amb el carnet de boletaire, s’invertien en la conservació del medi i el patrimoni micològic”, conclou el boletaire, qui anima a debatre sobre futur d’aquesta pràctica.
