La nova direcció dels Comuns assumeix el lideratge amb la voluntat de "no ser crossa de ningú"
- Candela López i Gemma Tarafa encapçalen una nova executiva que vol "fer molt més carrer" i "recosir les esquerres"
- La militància castiga la direcció sortint i només un 46% avala la seva gestió en l'últim mandat
Els Comuns han fet oficial aquest cap de setmana el relleu al capdavant del partit i han presentat la nova executiva liderada per Gemma Tarafa i Candela López. En el marc de l'Assemblea Nacional de la formació, les noves coordinadores han assegurat que el partit es troba "en un punt d'inflexió" i asseguren estar preparades per obrir "una nova etapa" que serà "un cicle guanyador".
López i Tarafa tenen feina per endavant, tenint en compte que la militància ha valorat de forma bastant crítica l'actuació en els últims anys de la direcció que marxa. Ho demostra el fet que l'assemblea ha aprovat amb un marge més estret de l'esperat l'informe de gestió de l'executiva sortint, que no ha aconseguit ni la meitat dels vots, de manera que el suport ha quedat en el 46,25% dels participants. El 36,19% hi ha votat en contra i un 17,56% s'ha abstingut.
En canvi, la ponència política i organitzativa ha estat aprovada per una àmplia majoria, amb el 80% dels vots a favor. Concretament, el text ha rebut 389 vots a favor, 60 en contra i 33 abstencions. Entre les qüestions que planteja la ponència hi ha l'aposta per un autogovern fort a Catalunya, així com la necessitat dels Comuns de "créixer" com a espai, especialment al territori català amb la mirada posada a les eleccions municipals.
Reorientació ideològica
La ponència constata que l’últim cicle electoral "no ha estat positiu" per a Catalunya en Comú, en un clima diferent al de fa 10 anys i en un moment de "menor mobilització política". Tot i això, remarquen que han estat "determinants" en la nova etapa que s'ha obert a Catalunya i aposten per un "autogovern fort" basat en el finançament singular dins d’un estat federal plurinacional, i situen les municipals del 2027 com a "repte estratègic de primer nivell".
A nivell organitzatiu, la ponència marca el repte d'augmentar la participació dins i fora de la formació i tenir un major arrelament a tot el territori. També fixa l'objectiu de créixer més com a organització amb més inscrits, i situa les eleccions municipals del 2027 com el gran repte al qual la formació ha de dedicar "els màxims esforços".
“🟣 Ada Colau s'acomiada del lideratge de @SomComuns carregant contra la postura de la Generalitat amb relació al conflicte a l'Orient Mitjà
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) November 16, 2024
🗣️"Em fa vergonya com a catalana que el president es posi de perfil i es negui a suspendre relacions amb l'Estat genocida d'Israel" pic.twitter.com/ZgQPkXwbVu“
L'Assemblea dels Comuns ha aprovat una bateria de resolucions polítiques que fixen prioritats i posicionament sobre temes concrets. Entre les qüestions validades, hi ha l'exigència de reduir la jornada laboral a 37,5 hores aquest 2024, la intenció d'impulsar la jornada de 32 hores de cara al 2030, la defensa de l'educació gratuïta des dels 0 anys o la voluntat d'enfortir l'atenció primària. Els Comuns també aposten pel control i gestió pública dels recursos naturals com l'aigua. També han aprovat una resolució a favor d'eliminar "qualsevol tipus de simbologia religiosa als actes oficials en llocs i edificis públics". A més, han reclamat una llei electoral pròpia que sigui "més proporcional" que el sistema actual.
Pel que fa a l'economia, els Comuns reclamen que es dobli i es facin permanents els impostos a la banca i a les energètiques i proposen que es tripliqui l'impost a les grans fortunes. El conclave també ha aprovat textos a favor del català i que defensen més mesures per promoure'n l'ús social, així com el compromís de treballar per la seva oficialitat a les institucions de la Unió Europea. A Banda, també s'han fixat el 2030 com a horitzó perquè Catalunya ja no tingui escola concertada i passi a la xarxa pública.
L'assemblea també ha donat el vist i plau a una modificació dels estatuts, que s'ha validat amb el 75% dels vots. Inicialment es proposava un canvi de nom al partit i passar a anomenar-lo Comuns, però finalment ha prosperat una esmena transaccionada que opta per mantenir el nom formal 'Catalunya en Comú' i utilitzar la denominació 'Comuns' com a marca de cara a la ciutadania i els mitjans de comunicació.
