Martínez Bravo: "El primer és que la renda garantida i l'IMV arribin a la ciutadania"
- La consellera de Drets Socials i Inclusió reivindica "invertir més" en immigració i valora el seu retorn a la societat i l'economia
- Martínez Bravo fa una crida a l'acollida de menors de sis anys i garanteix més agilitat en els tràmits i acompanyament a les famílies
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, incideix en les polítiques de rendes per lluitar contra la pobresa infantil. "El primer és que la renda garantida i l'Ingrés Mínim Vital (IMV) arribin a la ciutadania", prioritza.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Infància, en una entrevista al Cafè d'Idees, Martínez Bravo creu que cal posar ordre a tot el sistema d'ajudes i prestacions i defensa l'IMV i la renda garantida com a essencials per combatre la desigualtat.
“☕ Mònica Martínez Bravo reivindica que la renda garantia de ciutadania i l'ingrés mínim vital "arribin a la ciutadania" | @monicambravo @dsocialscat
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) November 20, 2024
🗣️ "Hi ha prestacions que tenen un tràmit complex"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/ph0s8KQu40“
Sobre la renda garantida a la ciutadania, la consellera reitera que cal una reforma de la llei per reduir els tràmits burocràtics.
Pel que fa a l'Ingrés Mínim Vital (IMV), Martínez Bravo confia que el traspàs de la gestió per part de l'Estat sigui efectiu el maig del 2025. Tot i això, avisa que el procés de desplegament per gestionar des de la Generalitat l'IMV "té moltes passes entremig" i apunta que al País Basc es va trigar dos anys a completar la transferència d'aquesta competència.
“☕ Mònica Martínez Bravo confia que el traspàs de l'ingrés mínim vital sigui efectiu el maig del 2025: "Té moltes passes entremig" | @monicambravo @dsocialscat
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) November 20, 2024
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/z7xKh823p2“
En aquesta entrevista, la consellera demana canviar la narrativa sobre les prestacions i valora la importància que es puguin complementar amb una feina. Martínez Bravo planteja canviar el concepte dels ajuts com una "plataforma per impulsar les trajectòries vitals de les persones" i no "perquè la gent visqui" d'aquests.
Crida a acollir menors de sis anys
La titular de Drets Socials torna a fer una crida a l'acollida de menors de sis anys, que actualment n'hi ha 280 en centres residencials. "La pregunta realment important és respondre: per què no hi ha més famílies acollidores?", interpel·la la consellera.
Martínez Bravo apunta que s'ha reforçat la plantilla amb 25 persones per agilitzar els tràmits i avisa que "les administracions han fet els deures". En aquesta línia, garanteix "tràmits més àgils i famílies més acompanyades".
“☕ Mònica Martínez Bravo fa una crida a l'acollida de menors de sis anys | @monicambravo @dsocialscat
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) November 20, 2024
🗣️ "La pregunta realment important és: per què no hi ha prou famílies acollidores?"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/UnpFH089Jl“
Defensa invertir més en l'atenció a la immigració
Des de la conselleria de Drets Socials es reivindica "invertir més" en l'atenció a la immigració pel seu retorn a la societat i l'economia. Martínez Bravo rebat les teories que les ajudes es concentrin en les persones d'origen migrant i assenyala que aporten el 10% dels recursos a la Seguretat Social, mentre només en reben l'1%.
Sobre els menors migrants que arriben sols a Catalunya, la consellera defensa que "aquests nens i nenes se'ls ha d'atendre i donar una solució" per tal d'assegurar la seva acollida.
“☕ Mònica Martínez Bravo explica que la població d'origen migrant aporta el 10% de la Seguretat Social i en rep l'1% | @monicambravo @dsocialscat
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) November 20, 2024
🗣️ "Hi ha menors que arriben que se'ls ha d'atendre i hi ha inversions puntuals per l'acollida"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/vzifB9AyXM“
Martínez Bravo assegura que actualment no hi ha joves dormint en comissaries de policia i que es tracta de "moments molt puntuals" davant arribades molt elevades de persones. La consellera creu que el sistema de protecció de la DGAIA és "molt madur", però que "necessita més recursos, i hi ha marge de millora".