Multiculturalitat a Guissona: el món sencer en un poble
La Recepta Perduda- Guissona és un poble on la multiculturalitat és una realitat: més de 50 nacionalitats entre els 7.600 habitants que té
- Crestes farcides a Guissona
LORENA MONTÓN
La comarca de la Segarra és la protagonista de ‘La Recepta Perduda’. Sílvia Abril arriba a Guissona per cuinar un plat típic ucraïnès, vareniki, i descobreix que la multiculturalitat és una característica real d’aquest municipi, que compta amb 7.600 habitants on viuen persones de més de 50 nacionalitats diferents.
Immigració a la Segarra
Guissona, població situada a la comarca de la Segarra, és un poble multicultural. “Hi ha marroquins, ucraïnesos, romanesos, senegalesos... També gent de Lituània, Estònia, Bulgària, Geòrgia, Rússia, Moldàvia, Sud-àfrica, Gàmbia o Llatinoamèrica. És un món dins un poble”, explica la documentalista Claustre Oliveres.
“La Segarra s’ha dedicat bàsicament al conreu del blat i l’ordi, els pagesos han viscut d’aquesta font. Els nostres avis feien un treball més manual. Ara amb la mecanització s’ha facilitat que la gent pugui viure de la pagesia”, recorda l’experta, que indica que “als anys 60 molta d’aquesta gent ho van deixar perquè tenien poques terres i van marxar a la ciutat”.
Pagesos als anys 60 a la Segarra
En quin moment torna l'agricultura a Guissona? “Als anys 70, amb l’aparició de la Cooperativa Agropecuària, molta gent del territori va trobar feina. També va venir molt emigrant que provenia d’Andalusia i es va integrar a la zona”, explica, indicant que “als 2000 va ser quan la cooperativa va fer el salt amb les tendes bonÀrea, un canvi quantitatiu i qualitatiu”.
Això és perquè originàriament no es trobaven treballadors que volguessin estar als escorxadors, així que es van anar a buscar a Ucraïna i Romania, on es van contractar en origen. “L’any 2000 eren 3.000 habitants i ara són 7.500. Ha estat un creixement exponencial a causa del creixement que ha tingut l’empresa de carn Àrea de Guissona, que ara és bonÀrea”, afegeix Oliveres.
La comunitat ucraïnesa a Guissona
Guissona acull al voltant de 52 nacionalitats que, en paraules de Claustre Oliveres, viuen de forma tranquil·la i respectuosa. Una de les comunitats més destacades és la ucraïnesa, que s’organitza molt bé com a entitat amb diverses activitats: classes de llengua materna, una coral pròpia amb la qual fan actuacions per Catalunya... Són un grup d’habitants molta visibilitat a Guissona.
Sílvia Abril cuina uns varekini amb la Taina, veïna de Guissona d'origen ucranià
Un exemple d’aquests nouvinguts es representa en la figura de la Tània, qui va arribar a Catalunya quan tenia 15 anys. “Vaig venir a passar a l’estiu, no a quedar-me, m’ho van dir els meus pares, que venia a canviar el NIE. Ells feia uns anys que estaven aquí treballant i jo vivia a Ucraïna amb la meva àvia”, recorda.
La seva adaptació no va ser fàcil. “Vaig venir a una edat complicada. Se’m va trencar tot, era la pitjor edat per canviar de país”, reflexiona i afegeix que “porto mitja vida vivint a Guissona”. De fet, avui dia és la secretària de l'Associació d'Ucraïnesos a Guissona.
Igual que ella, els seus compatriotes s’han adaptat a la vida a Catalunya mantenint els costums propis per no oblidar les seves arrels. “Els ucraïnesos són molt catòlics i quan fan batejos i festes, demanen un pa típic amb forma de flor”, explica el forner Carlos Solé. Va fer proves fins a aconseguir la recepta igual a l’original: “El resultat era una passada, venien tots a comprar-lo. Però a poc a poc han anat tastant el pa català i molts es decanten pel nostre”.
Pa de flors típic d'Ucraïna
La Catalunya del futur
Aquesta barreja de cultures i nacionalitats ha dibuixat un nou paisatge a Guissona i a la comarca de la Segarra. “Hi ha una mica de melangia d’aquella època en què tothom es coneixia i es cuidava. Ara la població ha crescut i moltes persones no es coneixen”, comenta Claustre Oliveres, remarcant, però, que això “et dona una obertura intercultural que no s’hagués donat si no hagués hagut immigració”.
“El futur serà una Catalunya internacionalitzada“
La multiculturalitat és el nou tret que caracteritza Guissona i que, amb el pas del temps, s’expandirà a altres indrets del país. “El futur serà una Catalunya internacionalitzada, no ens podem quedar estancats. Si volem veure la Catalunya del futur, podem anar a Guissona”, conclou l’experta documental.
