Les colònies industrials, una alternativa als alts preus dels habitatges
- L'Ajuntament de Puig-reig, municipi amb més colònies de l'Estat, comença a rehabilitar edificis per augmentar l'ocupació
- La crisi d'habitatge a l'àrea metropolitana contrasta amb la vida a les comarques on hi ha comunitats de masoveres
A finals del segle XIV i principis del XX, els empresaris catalans atreien treballadors, per exemple del tèxtil, a través de colònies industrials, és a dir, una fàbrica amb un conjunt d'instal·lacions per poder fer-hi vida.
Els obrers podien estar a prop de la feina i de les seves famílies perquè hi havia tant pisos, com escoles, esglésies i zones comunes com parcs i jardins. Però això sí, es trobaven aïllades de la població.
Ara, són tota una opció per viure, en el moment en què els preus de l'habitatge es troben en el punt més àlgid. A la província de Barcelona hi ha més de 50 colònies industrials. Algunes estan abandonades o son patrimoni cultural, però d'altres també es reformen i les habiten famílies a preus assequibles.
Tota una vida a la colònia
L'Assumpció va néixer a Cal Marçal de Puig-reig, al Berguedà, una colònia situada al llarg del riu Llobregat i datada el 1870. Té 94 anys i encara en fa vida. Des de l'etapa escolar, d'on va conèixer els seus primers amics, l'adulta, quan va començar a treballar, on va conèixer el seu marit i també on van tenir els seus fills i es va jubilar.
Tot i passar per una crisi, la colònia es va mantenir. De fet, des del 1920 es troba en mans d'una mateixa família: els Viladomiu. Actualment, té 82 pisos, el 80% ocupats per empreses i gairebé la meitat estan en règim de lloguer. Els propietaris estan rehabilitant-los per posar-los a la venda amb preus assequibles; una operació en la qual invertiran 2,5 milions d'euros.
Reconvertir els edificis per crear habitatge
Puig-reig és el poble de l'Estat amb més colònies tèxtils. En total, 7. La majoria estan força poblades. El Pere és un altre veí que paga 140 euros mensuals, a qui se li obre una nova possibilitat: quan acabi la rehabilitació energètica que ha impulsat el propietari amb fons Next Generation, el comprarà per sota del preu de mercat.
Després de viure dècades a Barcelona i fugir dels alts preus de la ciutat comtal, el que més valora d'aquest entorn és la qualitat de vida. "Respires un altre aire, un altre temps, estàs més en contacte amb la gent, amb els veïns i tens productes de proximitat, d'alimentació, que també s'agraeixen", explica.
Ara l'Ajuntament vol reformar-los per atraure més gent. Segons assegura l'alcaldessa del municipi, Eva Serra, la idea és "reconvertir aquests edificis que ja tenim en habitatge jove i poder arribar al 100% d'ocupació". La prioritat és la comunitat vinculada a la fàbrica, després els familiars dels actuals llogaters i els extreballadors de la colònia, fills i nets d'aquests.
Finalment, s'obriran les ofertes de les cases que quedin lliures a emprenedors de la comarca del Berguedà, ja que, tant els mateixos habitatges com algunes zones de l'antiga fàbrica, com ara les golfes, ofereixen possibilitats d'establir seus de petites empreses.
Com s'organitza una colònia?
A la colònia Cal Vidal fa uns anys que també s'hi han instal·lat diverses famílies joves amb un contracte de masoveria urbana. Els socis hi viuen a canvi d'una mensualitat i treball comunitari. Ho han fet a través de la cooperativa Vidàlia, que ha signat un contracte per 75 anys amb la societat gestora de la colònia a canvi de rehabilitar els pisos i alguns locals com les antigues botigues o el bar.
"Nosaltres tenim un model de governança, que és la sociocràcia. Ens hem format per aprendre sobre aquest model de governança", assegura en Gerard, membre de la cooperativa. És a dir, una forma d'autoorganitzar-se.
La Natàlia, un altre membre, diu que hi ha gent de tota mena de professions que aporten els seus coneixements i habilitats. "Hi ha gent que sap d'electricitat, de fontaneria, pintar, gestionar projectes...".
