El Govern avisa que la vaga de lloguers "no és el camí"

• Illa assumeix el lideratge de la crisi d'habitatge i demana implicació per part de les institucions
• Les entitats convocants asseguren que es posen a treballar per organitzar una vaga de lloguers si la situació no millora

Milers de persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona, convocades pel Sindicat de Llogateres i unes 4.000 entitats més, per exigir una baixada del 50% dels lloguers i per fer una crida a una vaga de lloguers si no millora la situació habitacional.

Davant d'això, el Govern ha respost. Es compromet a "assumir el lideratge de la qüestió", però no està d'acord en el fet que es deixi de pagar la mensualitat. El president de la Generalitat Salvador Illa demana implicació de totes les institucions i realisme en les propostes.

D'altra banda, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha dit que "no és el camí" i que la mesura "no té recorregut de negociació". A més a més, ha reiterat el compromís de la Generalitat d'augmentar el parc d'habitatge públic en 50.000 pisos fins al 2030 i ha afirmat que les polítiques del Govern garantiran que les famílies "no hagin de destinar més d'un 30% dels seus ingressos a mantenir un habitatge".

Marxa multitudinària

La manifestació s'ha posat en marxa cap a les 5 de la tarda a la plaça Universitat sota el lema 'S'ha Acabat!' i ha pres com a referència la que es va fer a Madrid el 13 d'octubre passat.

Encapçalats per una pancarta amb el missatge 'S'ha acabat, abaixem els lloguers. Per un habitatge digne per a tothom', els manifestants han llançat consignes com "No tolerarem més desnonaments", "Ni especuladors, ni bancs, ni fons voltor" o "L'habitatge, gratuït i universal". "No pot ser que els inversors arribin a les nostres ciutats i juguin amb els pisos com al Monopoly", ha afirmat la portaveu del Sindicat de Llogateres.

És per això que Carme Arcarazo ha anunciat que, a partir d'aquest diumenge, el sindicat "caminarà cap a una vaga de lloguers": "Si ens unim, tenim molt més poder que qualsevol polític o rendista", ha destacat.

Les principals reivindicacions de les organitzacions que han convocat la protesta són una baixada dels lloguers un 50%, promoure contractes indefinits, recuperar habitatges per a ús residencial i prohibir la compra especulativa. Són propostes que també subscriuen organitzacions com , Òmnium Cultural, els sindicats CCOO i UGT, l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, Ecologistes en Acció o Greenpeace, i col·lectius com Las Kellys o el Sindicat de Manters.

Llogaters expulsats per la mà invisible del mercat

La manifestació ha arrencat a la plaça Universitat a la zona de Gran Via i preveu transitar pel carrer Calàbria, el carrer Consell de Centi pujar pel carrer Tarragona fins al destí final: l'estació de Sants. A la marxa s'hi han sumat columnes de manifestants procedents de diferents punts de Barcelona i de les comarques del Baix Llobregat i el Maresme. Al matí també s'han fet protestes a Tarragona, Girona i Lleida.

Cap a una vaga de lloguers

El Sindicat de Llogateres treu pit després de veure la capacitat de convocatòria de la manifestació i la veu clarament com un "punt d’inflexió" que pot desembocar en l'inici d'una vaga del pagament de rendes si la situació no millora. Arcarazo, assegura que "a partir de demà, començarem a caminar barri a barri, bloc a bloc i ciutat a ciutat per a que [la vaga de lloguers] sigui una realitat".

De fet, no seria el primer cop que es duu a terme una protesta d’aquest tipus. A Barcelona ja n’hi va haver una el 1931 i més recentment una altra durant la pandèmia de la covid i secundada per unes 16.000 persones a l’Estat. Aleshores es va fer una caixa de resistència per assumir les despeses derivades d’aquests impagaments massius.

En canvi, des de la Cambra de la Propietat Urbana, recorden que "el dret a no pagar lloguer no existeix" i qüestiona la "repercussió real" d’aquesta proposta. "Algú que es nega a pagar el lloguer després s’haurà d’atendre a les conseqüències", avisa Òscar Gorgues.

Responsabilitat política

Els promotors de la manifestació carreguen contra els responsables polítics per haver plantejat fins ara "mesures cosmètiques" per resoldre els problemes d'accessibilitat a l'habitatge, i també contra els rendistes "per ser cada vegada més rics". En aquest sentit, exigeixen al Partit Socialista que plantegi solucions immediates i efectives i que no "s'amagui" perquè té responsabilitats de govern tant a l'Ajuntament de Barcelona, com a la Generalitat i a l'Estat.

En els darrers quinze anys, s'han aprovat una quinzena de lleis i decrets sobre la matèria amb mesures que miraven de facilitar l'accés a l'habitatge o limitar el preus del lloguer. Algunes d'aquestes iniciatives les ha tombat el Tribunal Constitucional quan les ha aprovat la Generalitat o el Parlament emparant-se en que envaïa competències que corresponen a l'Estat. Finalment, però, l'any passat es va aprovar la Llei 12/2023 mitjançant la qual Catalunya és l'única comunitat que aplica el topall a les rendes.

Davant d'aquesta situació, alguns propietaris han optat per retirar els seus pisos del mercat de lloguer per destinar-los al mercat de venda, mentre que d'altres els han continuat llogant però ho fan sota altres modalitats que queden fora de la regulació, com ara el lloguer de temporada. La Generalitat va intentar combatre aquest tipus d'arrendament a través d'un decret que va decaure en no comptar amb prou suport dels grups parlamentaris (oposició de Junts, PP i Vox, i l'abstenció el PSC). Ara, la iniciativa es troba al Congrés, no sense entrebancs després que inicialment Junts també tombés la seva tramitació al costat del PP i Vox.