L'apadrinament d'arbres a Aitona aposta per acostar el món rural a la ciutat
Va de Verd - El projecte de Fruiturisme permet als padrins collir la fruita als camps d’Aitona
- Per què hem de tenir ciutats més verdes i sostenibles?
Els arbres fruiters d’Aitona, a Lleida, són coneguts arreu de Catalunya. Visitar la floració dels presseguers durant els primers mesos de la primavera s’ha convertit en un esdeveniment destacat, amb desenes de persones que es desplacen fins a aquest petit poble del Segrià per contemplar els camps tenyits de color rosat. Els darrers anys, però, una nova iniciativa ha captat l’atenció de molts dels visitants: l’apadrinament d’arbres fruiters.
De la floració dels presseguers a l’apadrinament d’arbres fruiters
Segons explica Anna Maria Ferrer, voluntària del projecte Fruiturisme, a ‘Va de Verd’ van ser “els mateixos turistes” que visitaven Aitona per gaudir de la floració dels presseguers els que van proposar la idea d’apadrinar arbres fruiters.
Imatge d'un presseguer florit.
La iniciativa no es limita al préssec: cireres, figues i nous també en formen part. L’apadrinament té un cost a partir de 50 euros l’any i es pot sol·licitar en línia, amb diverses modalitats disponibles. Els padrins poden optar per collir personalment fins a 8 kg de fruita al camp, rebre-la a domicili en el moment òptim de consum o combinar la fruita amb un lot de productes artesanals, com melmelades i conserves.
Els padrins que decideixen collir la fruita ells mateixos visiten els camps durant una jornada. Els pagesos expliquen com és la seva feina, quin és l’estat dels arbres i com s’ha de collir la fruita de manera adequada. Robert Ibars, pagès, comenta que una de les preguntes més freqüents dels visitants és “Quina és la fruita més bona?”. La seva resposta és clara: “La que comença a dalt de tot de la copa de l’arbre, perquè és la que està en contacte amb el sol i la que té més sucres”.
El producte de proximitat i el valor de la pagesia
Anna Maria Ferrer explica que l’objectiu de Fruiturisme és que les persones que apadrinen coneguin “el cicle de l’arbre” i, alhora, promoure “el consum de quilòmetre 0”.
Imatge d'un presseguer d'aprop.
Molts padrins provenen de zones urbanes i no tenen contacte directe amb la feina del camp. Per això, Robert Ibars destaca que l’apadrinament és una oportunitat per fer visible d’on prové “la fruita que hi ha a les fruiteries” i reivindicar la tasca dels pagesos: “Hi ha una feina molt dura al darrere”. Però també és una manera de gaudir dels resultats de mesos i mesos de feina, que es fan evidents quan els padrins proven, il·lusionats, la fruita directament de l’arbre que els pagesos han estat cuidant i cultivant durant tot aquest temps.
