Per què hem de tenir ciutats més verdes i sostenibles?
Va de Verd - L’OMS recomana un mínim de 10 a 15 m² de zona verda per habitant, el que equival a la superfície d’una plaça d’aparcament
- Coneix el bosc de sequoies més gran d'Europa que et transportarà a Califòrnia
La presència d’arbres en els entorns urbans és fonamental. La integració de la natura en la vida quotidiana de les ciutats contribueix a crear entorns saludables, sostenibles i que milloren la qualitat de vida dels habitants.
Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF, assenyala a ‘Va de Verd’ que els arbres, juntament amb altres elements vegetals com els arbustos, les herbes i les flors, ens proporcionen “un ecosistema més ric” i que funciona “de manera més resilient”.
Els arbres com a refugis climàtics
Els arbres són una eina clau per combatre les onades de calor a les ciutats. La presència d’asfalt incrementa la temperatura dels carrers, on es creen el fenomen conegut com a “illes de calor”. Ferrandiz comenta que les plantes esdevenen refugis climàtics i recomana plantar arbres de mida gran amb fulles amples que siguin capaços de proporcionar ombra i reduir la temperatura dels espais. De fet, es calcula que entre un espai urbà a ple sol i una zona amb ombra, que estigui envoltada per arbres, hi pot haver una diferència de temperatura de fins a més de 20 graus.
El repte de la sequera
La sequera és un dels principals desafiaments per a l’arbrat urbà. La proporció d’espais verds varia segons la zona climàtica en la qual ens trobem. Al nord de la península Ibèrica, l’abundància de pluges afavoreix la presència de zones verdes, mentre que a les regions mediterrànies, la manca d’aigua redueix la presència d’espais d’arbrat, també a les ciutats, i dificulta el seu manteniment.
A Catalunya, la sequera dels últims anys ha provocat la mort i la tala - per problemes de salut - de molts arbres urbans. Aquests arbres són reemplaçats per exemplars joves que necessiten més atenció i cura per créixer en condicions òptimes i que, molts cops, tenen una supervivència complicada. Segons Mariona Ferrandiz, el principal repte és “mantenir els arbres que ja fa temps que estan plantats”.
Les ciutats del futur
“A les ciutats del futur seria important que hi hagués el que es coneix com la regla de 3-30-300”, apunta l’experta. Aquesta directriu assenyala que hauríem de poder veure almenys tres arbres des de casa nostra, que el 30% de cada barri tingués cobertura vegetal i que no hauríem de viure a més de 300 metres d’un parc de grans dimensions. A més, l’Organització Mundial de la Salut recomana un mínim de 10 a 15 m² de zona verda per habitant, equivalent a la superfície d’una plaça d’aparcament.
A Catalunya hi ha exemples que demostren la voluntat de reverdir els entorns urbans. “Barcelona està al voltant de 7 m² de zona verda per persona”, explica Ferrandiz. Tanmateix, la investigadora assegura que amb el Pla Natura Barcelona 2030, que té com a objectiu incrementar la infraestructura verda davant el canvi climàtic, es preveu augmentar aquesta xifra fins a 8 m² en els pròxims anys. A Girona, el projecte de renaturalització GiroNat, finançat pels fons Next Generation de la Unió Europea, també impulsa la reintroducció del verd a la ciutat. Aquesta iniciativa, que treballa amb ciència ciutadana i participació pública, aposta per accions com la creació d’aules de natura i la renaturalització de patis escolars.
