Manel Domínguez: “La revolució dels sèniors comença ara”
Noms Propis - El periodista ha escrit l’assaig “Sènior. La vida que no cesa” sobre l’edatisme contra la gent gran
- Manel Domínguez ha tornat a RN4 amb el programa “Sentit de viure”
Manel Domínguez és doctor en Comunicació Social, professor emèrit i director del Màster en Comunicació Digital i Noves Tecnologies de la Universitat Abat Oliba de Barcelona. L’any que ve farà setanta-quatre anys i ja no ha d’anar a renovar el seu carnet d’identitat perquè caduca el 9999. “És el mateix Estat el que et diu que ja no serveixes. Sembla que en ser major de 65 anys t'has d'asseure i veure passar la vida, jugar a la petanca o veure obres”. Per aquest periodista interessat en la vellesa, aquesta anècdota mostra fins a quin punt s’ha marginat la gent gran des de la revolució industrial fins avui.
L’experiència és un punt a favor de la gent gran
Els majors de seixanta-cinc anys seran el 21% de la humanitat en el 2050, mentre que la natalitat continua baixant. L'autor de 'Sènior' arremet contra l'edatisme i adverteix que la demografia juga a favor de l'empoderament dels més vells. La plasticitat del cervell no minva amb 50, ni tampoc al cap de 70 anys ni als 100. La ciència constata que els joves tenen un cervell que actua més de pressa, però el del sènior s'equivoca menys, perquè té més experiència, és més coherent, aparta el que no serveix i concreta i persevera en allò que té més pes en el pensament. Quan li pregunten sobre la capacitat de Joe Biden, de vuitanta-dos anys, recalca que no podem identificar una patologia com la que pateix el president demòcrata amb l’edat de cada individu. I recorda que Biden s’ha rodejat d’un equip realment jove que no arriba a cinquanta anys majoritàriament. Per Domínguez, el futur implica construir la societat que aposti per un equilibri intergeneracional i per empoderar-nos tots junts, joves, adults i sènior.
“Hem de deixar de parlar de jubilació i començar a parlar de transformació”
Manel Domínguez creu que el teixit productiu i les empreses han envellit més ràpidament que les persones i el canvi és entendre la capacitat del sènior, entendre que la jubilació és un concepte vell, que ha de ser una decisió personal i lliure i no una obligació. A partir d'aquí, es tracta de plantejar una guerra total a l'edatisme en tots els àmbits: la cultura, la política, la societat. “Perquè no hi ha cap raó científica per a relegar el talent de les persones majors”. Al contrari. En lloc de comunitats de majors cal afavorir comunitats on joves i majors no sols estiguin junts sinó que convisquin, on es potenciïn els seus diferents estats vitals i els seus talents i capacitats. "Cal començar a parlar amb criteri dels sèniors, perquè estàvem instal·lats en la submissió social." Si en el 2000 les que lideraven l'economia eren les energètiques, ara ho són les tecnològiques, i en el 2030 ho faran les biotecnològiques. Així que en lloc de discriminar les persones per la seva edat els interessa valorar tots els talents.
