La violència econòmica, una altra de les moltes violències masclistes invisibles
- És el tercer tipus de violència contra les dones en l'àmbit de la parella després de la psicològica de control o l'emocional
- No està regulada a l'ordenament jurídic i tampoc tipificada al Codi Penal
D'entre les moltes violències masclistes invisibles, una de les menys conegudes és l'econòmica. En general, està associada a l'absència de l'autonomia econòmica i a la seva pèrdua: en altres paraules, la que ofega la dona amb el control dels ingressos i despeses. Una violència que va més enllà de no pagar la pensió per a les dones víctimes més grans.
Per part seva, a Espanya, no està regulada prou en l'ordenament jurídic estatal, la qual cosa dificulta la seva identificació i erradicació. Tampoc es compta amb una definició institucional que reconegui totes les manifestacions que pot presentar. I no està tipificada al Codi Penal.
A Catalunya, L'article 4 de la Llei 5 de 2008 sobre el dret de les dones a erradicar la violència masclista, sí que defineix com a forma de violència masclista, la violència econòmica com la "privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i, si escau, dels seus fills o filles, en l'impagament reiterat i injustificada de pensions alimentàries estipulades en cas de separació o divorci, en el fet d'obstaculitzar la disposició dels recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella i en l'apropiació il·legítima de béns de la dona".
A Espanya, la macroenquesta de violència contra la dona de l'any 2019 (CIS-DGVG, 2019), és l'última referència disponible per al conjunt d'Espanya.
D'acord amb els resultats, entre les diferents formes de violència contra les dones en l'àmbit de la parella, la violència econòmica se situa en tercer lloc entre les manifestacions més comunes de la violència de gènere (en un 11,5%); per davant es troba la violència psicològica de control (que presenta una prevalença del 27%) i la violència psicològica emocional (23,2%).
“No em podia divorciar perquè no tenia accés als diners“
És a dir, de les 9.568 dones enquestades, 1.102 dones han patit en alguna ocasió al llarg de la seva vida violència econòmica a les mans d'una parella actual o exparella expressada en els termes de la macroenquesta. "No em podia divorciar perquè no tenia accés als diners i sense diners o no pots sortir d'allà", relata una de les supervivents de la vioència econòmica.
A partir de la prevalença de l'11,5%, es calcula que aquesta forma de violència ha pogut afectar 2.350.684 dones residents a Espanya majors de 16 anys al nostre país. Unes xifres que varien si es tracta d'una parella anterior o l'actual. Un 3% de les dones enquestades afirma haver viscut algun episodi de VE amb la qual és la seva parella actual, mentre que aquest percentatge puja fins al 16,6% en el cas de les dones que relataven aquest tipus de violència per part de parelles passades.
Segons els indicadors de VE contemplats en la macroenquesta, la forma més comuna de VE és la prohibició de prendre decisions sobre l'economia familiar o de fer compres de manera independent; situacions a les quals s'han vist sotmeses un 7,5% de les dones de 16 o més anys residents a Espanya.
Després d'aquesta expressió de violència, un 6,3% de les dones manifesta que el seu agressor es nega o s'ha negat a donar-li diners per a les despeses de la llar quan disposava de diners per a altres coses. Per part seva, gairebé un 5% de les dones ha vist coartada la seva llibertat per a treballar o estudiar fora de la llar. I un 4,6% afirma que la seva parella ha disposat dels seus diners, del seu targeta de crèdit o ha sol·licitat préstecs al seu nom sense el seu consentiment.
Els resultats de la macroenquesta 2019 constaten que la violència de control és la forma de violència en parella més comuna entre les dones menors de 25 anys. La seva prevalença (35,8%) és gairebé 10 punts percentuals major que entre les dones de 25 o més anys (25,9%). D'altra banda, la VEU de la parella actual augmenta de manera contínua a mesura que ho fa l'edat aconseguint el seu màxim entre les dones de 65 i més anys (5,2%).
