Els sensesostre viuen 25 anys menys per raons com no anar al metge quan cal
- 1 de cada 4 no té cobertura sanitària ni pot prendre medicaments que necessita
- Les persones estrangeres, les dones i els joves són els que queden més exclosos de la cobertura sanitària
- Segons la Fundació Arrels, el 17% d'hospitalitzats tornen al carrer malgrat haver estat atesos per un treballador social
Viure al carrer mata. A Barcelona, en els últims 8 anys han mort 495 persones. Les dures condicions de vida d'aquells que viuen a l'abisme fa que visquin menys que la resta de la població. En concret, uns 25 anys. Una de les raons: la manca d'atenció sanitària i no prendre els medicaments prescrits.
Segons denuncia la Fundació Arrels, no tenir llar influeix i molt. No se segueixen d'igual manera els tractaments. Sobretot per temes econòmics, però també per no tenir una pauta horària. L'Aurélio té problemes a l'esquena. Dormint al carrer agafa fred: "A vegades no arribo a l'hora, em prenc la medicació abans o més tard per les circumstàncies de la vida".
Mentre que, un 42% valoren negativament el seu estat de salut, segons les dades de l'enquesta de l'entitat.
No van a l'hospital
Els sensesostre no acostumen a anar al metge si no és perquè senten dolor o per limitacions en la mobilitat. Per tant, no hi van per malalties greus o cròniques, el que afecta la seva salut.
Les persones estrangeres, les dones i els joves són els que queden més exclosos de la cobertura sanitària. La directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, diu que aquestes no tenen un CAP assignat ni accés a especialistes i queden fora de la xarxa de prevenció i seguiment de malalties.
En resum, un 60% sí que ha rebut atenció mèdica, el 79% en casos de malalties greus. Dels enquestats, prop d'un 30% diu haver anat a urgències i dos de cada deu han estat ingressats a l'hospital. Però menys d'un terç asseguren haver estat atesos per un treballador social durant l'ingrés hospitalari.
Els envien al carrer després de ser atesos
Només el 13% dels hospitalitzats en els darrers sis mesos han estat atesos per un treballador social i se'ls ha oferit un allotjament. Mentre que al 17% no els ha arribat l'oferta. És a dir, després de l'alta hospitalària, han tornat a viure al carrer.
En molts casos és resultat de no informar de la seva situació i, per tant, el professional sanitari desconeix que són sensesostre. Beatriu Bilbeny, metgessa de família a l'EAP Raval Sud i membre de la junta directiva del Col·legi de Metges de Barcelona, diu que, aleshores, hi ha més reingressos i complicacions. "Des del punt de vista del sistema sanitari és ineficient i per a les persones és inadmissible", ha remarcat.
Mal ús dels medicaments
El 23% dels enquestats apunten que no estan prenent algun medicament que tenen receptat, però des de l'entitat alerten que, pel que veuen diàriament, la xifra podria ser superior. No tenir una pauta horària de les preses o un lloc on guardar els medicaments són algunes de les raons.
Amb dades basades en autopercepció i no en diagnòstic, els enquestats declaren que la malaltia que més pateixen són trastorns mentals, seguit de malalties infeccioses com VIH, la tuberculosi o hepatitis víriques i malalties a l'aparell locomotor.
Girona activa el pla fred
L'Ajuntament de Girona tornarà a activar dilluns el pla fred perquè les persones sense llar puguin passar la nit a cobert. En total s'oferiran 45 places i el mateix consistori admet que són insuficients. Cada vegada hi ha més gent vivint al carrer.
Els pròxims dies es reuneixen amb el Govern per La Sopa per afrontar les obres de millora i són optimistes.
