Joan Oliver/Pere Quart: 125 anys de la veu per la consciència i la llibertat
- Fa 125 anys del naixement de Joan Oliver, Pere Quart: escriptor, poeta, dramaturg i veu de l'exili i la consciència nacional
- L'Arxiu de TVE Catalunya ha localitzat i recuperat més programes dels que ja oferia, per conèixer millor l'autor i la seva obra
FRANCESCA PUIG
Joan Oliver/Pere Quart va néixer el 29 de novembre del 1899, fa ara 125 anys. L'escriptor va viure la guerra i l'exili i la tristor formava part dels seus poemes, però també sabia modelar les lletres amb esperança, ironia i com ell deia, fins i tot insolència.
La cerca de documents a l'Arxiu de TVE Catalunya ha donat encara més fruits: el cas de Joan Oliver és excepcional perquè molt sovint concedia entrevistes i recitava els seus poemes davant la càmera, i va viure fins al 1986. L'hem retrobat en més capítols dels programes informatius o culturals, com Crear i viure, L'Odissea, Tot Art, Signes o Art Flash.
Les Corrandes d'exili
Oliver ha de marxar a França exiliat, el 1939. Una de les seves obres més conegudes en la recita a l'entrevista biogràfica del programa Crear i viure, el 1985. Són les emocionants Corrandes d'exili: 'Perquè ens perdoni la guerra,/ que l’ensagna, que l’esguerra,/ abans de passar la ratlla,/ m’ajec i beso la terra/ i l’acarono amb l’espatlla.' Tota la producció i la vida de l'escriptor és fruit de la lluita perduda i l'esperança en el futur.
Les recitarà moltes vegades, també en públic. Quan el 2005 es fa al CCCB l'exposició Literatures de l'exili, hi destaquen les imatges de Joan Oliver/Pere Quart al 'Price dels poetes', l'any 1970. En aquell espai hi cabien gairebé cinc mil persones, i en acabar de llegir els seus versos, aixecà els braços i les va fer cridar, en plena dictadura "llibertat, llibertat!".
La Caputxinada
És que Pere Quart no s'ha estat de participar mai de totes les trobades que puguin forçar el pas del temps i recuperar el perdut. Va ser al capdavant de la Caputxinada. El trobem assegut entremig dels presidents d'un dels actes d'aquells dies de març del 1966, que van començar com una reunió i van acabar a la garjola. La seva alçada, les ulleres de pasta negra, la barba blanca i el llacet negre el fan destacar clarament entre la resta.
Pel recobrament de la consciència nacional
Passen els anys i el 1978 és el director editorial a Proa. L'editorial fa 50 anys i Oliver explica que ha estat mig segle amb les mateixes llacunes de les institucions i la societat catalana. Continua mirant al futur amb confiança, però afirma que falten lectors. Diu 'potser es pot resoldre amb 20 anys d'escola catalana i en català', que també ha de ser d'ajuda per a 'la massa desatesa dels immigrants'.
Per l'escriptor és urgent 'el recobrament de la consciència nacional, perquè una democràcia sense cultura i sense esperit cívic sempre serà una democràcia mancada i enganyosa'.
Aquest mateix any, 1978, publica el llibre de versos 'Quatre mil mots' i hi escriu que, de tantes coses que té pendents, no recordava que s'ha de morir. La ironia del poema "A mi", recita a càmera.
La crítica, la seva i la dels altres
És la crítica la que li fa triar el pseudònim, Pere Quart, per publicar al Diari de Sabadell, sense haver-ne de donar gaires explicacions. Tal com ell diu, en els seus articles feia "crítica subreptícia amb què intentava posar en ridícul el dictador" Primo de Rivera. L'escoltem al programa de llibres L'Odissea, en el capítol dedicat al llibre d'Ignasi Riera 'El meu oncle Pere Quart'.
Quan Joan Oliver parla dels crítics literaris. La seva opinió és hostil i concloent: diu que parlen de la seva obra i no l'han ni llegida. Ho diu al programa Art Flash en presentar el seu nou llibre 'Poesia empírica'.
Tan crític és Joan Oliver/Pere Quart que quan la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi, la rebutja. Era el 1982, època de democràcia, però ell veia els polítics i el món cultural català sense fer tant com ell creia que podien per la llengua i el país.
La sàtira
El sarcasme i la insolència eren les seves armes, com ell mateix explicava. L'escriptor rep TVE Catalunya a casa seva, l'any 1980, per parlar de la representació de Cataclismes. Diu que és una sàtira contra la burgesia, que es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus. I no s'esglaiava pas que entre el públic se sentissin esbufecs..."queixant-se que l'autor s'acarnissés tant amb el personatge". Va ser la seva primera obra estrenada per una companyia professional.
L'artista Antoni Tàpies li va demanar que li escrivís un poema satíric, i aquest en va ser el resultat. El veiem a l'espai Què vol veure?, que presentava Pere Tapias, el 1984.
El 1987 es representa per primera vegada 30 d'abril, pel Teatre Lliure. Al text de Joan Oliver, en una Catalunya independent, al rei li toquen 30 milions a la rifa. L'havia escrit el 1935, i no es va poder representar, per raons òbvies, fins mig segle més tard. Ironia fina i no tan fina.
Dramaturg apassionat i frustrat, Oliver va morir amb ganes de veure el seu teatre molt més representat. Pel Grec' 99 es va posar en escena 'Això guixa'. En tenim un fragment i les declaracions d'Ignasi Riera i Montse Guallar, que l'interpreten. L'obra, de Pere Planella i Marta Pessarrodona, recreava la vida de Joan Oliver.
Les seves obres de teatre, senceres, a RTVE Play Catalunya
Són moltes les obres de teatre de Joan Oliver/Pere Quart que podem veure completes a RTVE Play, plataforma en obert i gratuïta: Cambrera nova, El papa de Romeu i Julieta, Ball robat. També, els clàssics que va adaptar: Les tres germanes, de Txékhov; la traducció del Tartuf, de Molière. I en castellà també n'hem trobat una que no estava disponible en línia i que va emetre el mític programa Estudio 1 l'any 1972, Bodas de cobre. Està interpretada per Julieta Serrano i Charo López en els papers principals.
