Enlaces accesibilidad
Delictes

Desarticulen un grup criminal que s'apropiava d'immobles de persones vulnerables amb problemes econòmics

  • Els Mossos d'Esquadres detenen 9 persones
  • Hi ha 18 víctimes que tinguin constància, però podria haver-n'hi més

Per
Rueda de prensa de dos Mossos d'Esquadra, Miquel Àngel González (13449) y Carlos Lamiel (5454), con micrófonos y logo de la Generalitat de Catalunya al fondo.

Els Mossos d'Esquadra desarticulen un grup criminal que s'apropiava d'immobles de persones amb problemes econòmics, i han detingut nou persones a Catalunya i a les Illes Balears. Els investigadors tenen constància de 18 víctimes, amb immobles afectats a Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Madrid i Ciudad Real.

El seu modus operandi es basava a pagar deutes de les víctimes signant un contracte privat on també rebien els poders dels habitatges sense que els propietaris se n'adonessin. "El perfil de víctimes eren persones grans sense cultura financera i problemes econòmics", assegura el sergent Carlos Lamiel, sotscap de la unitat d'investigació de Premià.

Signaven un contracte privat amb aquestes persones on els estafadors pagaven els deutes i, a canvi, obtenien un poder notarial de l'immoble amb l'excusa de poder realitzar el tràmit amb l'empresa que li donava crèdit per poder pagar els deutes. D'aquesta forma, les víctimes donaven poders, sense ser conscients, als estafadors, que podien a partir d'aquell moment fer una acta notarial de compravenda d'immobles entre ells mateixos. Per fer aquest tràmit, feien servir empreses que estaven a noms de testaferros, moltes d'elles sense dipòsit de comptes, però de les quals ells tenien els poders.

Nou detinguts per estafar persones vulnerables: les enganyaven i es quedaven amb el seus pisos

La compravenda es feia normalment a les mateixes notaries on s'havia signat el contracte per atorgar els poders, i per dur-la a terme utilitzaven un xec manipulat que normalment mai acabava a mans de l'entitat bancària. En aquell moment, els estafadors posaven en venda l'immoble a terceres persones que no tenien res a veure amb l'entramat criminal.

Tenien un deute de gairebé un milió

Pel que fa a les empreses a nom dels testaferros, tenien comptes bancaris on arribaven els diners perquè les víctimes paguessin els deutes pendents. Aquests diners els obtenien de préstecs sol·licitats a diferents entitats bancàries d'una forma pensada per no ser detectats per les autoritats fiscals.

La investigació s'ha dut a terme amb la col·laboració de la Policia Nacional, l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. Segons dades de l'Agència Tributària, entre els testaferros i les empreses tenen un deute total de gairebé un milió d'euros.

Inici de la investigació: un pis sense hereus

La investigació va començar el 2022, quan els Mossos, arran d'una querella en un jutjat d'instrucció de Barcelona, van detenir quatre persones que s'havien apoderat de forma fraudulenta d'un pis d'una dona que havia mort sense hereus legítims. Els investigadors van constatar que no es trobaven davant d'un fet aïllat, sinó que al darrere hi havia tot un grup criminal que aconseguia els poders de propietats immobiliàries i vendre-les per obtenir-ne un alt rendiment econòmic.

9 detinguts, quatre en llibertat

Les 9 detencions van produir-se el 25 de novembre. Entre els nou detinguts hi ha el líder de la trama. Els atribueixen delictes de pertinença a grup criminal, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, falsificació de document públic, oficial o mercantil i defraudació a la hisenda pública.

Els arrestos es van fer de forma simultània a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Eivissa, on es van recollir uns 100 indicis com ara talonaris, escriptures, poders, contractes privats i documentació dels testaferros, així com més de 6.500 euros en efectiu.

Dels 9 detinguts, quatre van quedar en llibertat després de declarar en seu policial i els altres cinc van passar a disposició judicial el 27 de novembre.