La importància de la cançó 'Se'n va anar' de Salomé
Simfonola
- L'artista Salomé, acompanyada del cantautor valencià Raimon, va interpretar el tema 'Se'n va anar' al V Festival de la Canción Mediterránea
- Descobreix la història darrere de la cançó 'Tobogan' del grup de ZOO
TVE CATALUNYA
La cantant Salomé va interpretar 'Se'n va anar' al programa de Televisió Espanyola 'Luces en la noche', l'any 1970. Composta per Josep Maria Andreu (text) i Lleó Borrell (música), el tema va passar a la història com a un primer plebiscit popular, fent a l'artista una de les primeres intèrprets a cantar en català en temps del franquisme.
Set anys abans d'aquesta actuació, la cançó, amb Salomé acompanyada pel cantautor valencià Raimon, va ser la guanyadora del V Festival de la Canción Mediterránea. En aquest certamen participaven països mediterranis com Itàlia, França, Israel, Algèria, Grècia, entre d'altres.
La cantant Salomé al programa 'Luces en la noche' l'any 1970
El públic català i les votacions
“No passa res perquè hi hagi una cançó en català“
El tema ‘Se’n va anar’ va catapultar Salomé a la fama sis anys abans del seu triomf eurovisiu i va produir un efecte que potser ella no s’esperava, un impuls a la nova escena de cantants en català a través del desafiament al règim. El ministre d'Informació i Turisme de l'època, Manuel Fraga, havia declarat que “no passava res perquè hi hagués una cançó en català”, però la victòria, que va ser possible perquè el Palau Nacional de Montjuïc es va omplir de públic motivat a votar-la, va tensar les costures del règim.
El mètode de votació en aquell concurs era peculiar. Cada actuació s'interpretava dues vegades i només el públic present a la sala votava per la cançó que més li agradava. Com que aquest se celebrava a Barcelona, el món del catalanisme es va mobilitzar per a aconseguir moltes entrades i va difondre la consigna de votar 'Se’n va anar'. D'una manera molt acurada i sense delatar-se, es va aconseguir evitar l'exclusió de la cançó i va acabar sent la guanyadora del festival.
La victòria a Eurovisió
Veient l'audàcia de Salomé en els festivals de música internacionals, el públic va decidir portar-la a un altre festival europeu d'alt prestigi. Així doncs, en el 1969, Salomé va ser la representant espanyola pel Festival d'Eurovisió. En aquell any, Espanya complia nou edicions en el certamen i aquesta era la més especial de totes, sent els amfitrions del concurs gràcies a la victòria a Londres de Massiel l'any anterior. Aquesta va ser la primera i única vegada que el país va acollir el festival.
L'artista va participar amb la cançó 'Vivo cantando', cançó original escrita per María José de Ceratto i Aniano Alcalde, modificada més tard pel compositor Augusto Algueró. Aquesta va acabar en el primer lloc de la classificació, encara que empatada amb les delegacions de França, Regne Unit i Països Baixos. Això va provocar un fet insòlit, atès que va ser l'únic cop que el festival ha tingut quatre guanyadors.
Salomé interpretant 'Vivo cantando' a Eurovisió l'any 1969
Salomé després d'Eurovisió
Aquesta victòria eurovisiva va obrir moltes portes a Salomé. Va ser després del festival quan l'artista va aprofundir en la seva discografia, entre els anys 1970 i 80, que destacava per la interpretació de boleros, temes clàssics i folklòrics, tant en castellà com en català. Va ser en el 1971 quan es va convertir en la primera dona que gravava un disc de sardanes.
Després d'aquests anys de música, Salomé va decidir centrar-se en la seva vida professional televisiva, participant en programes a TVE. Alguns dels programes en els quals va participar van ser el programa matinal 'En companyia de Salomé' del Canal 9, la cadena autonòmica valenciana, o el programa 'Tal como éramos', tots dos als anys 90.
La seva trajectòria demostra com la valentia i el talent de Salomé van marcar un abans i un després en la indústria catalana, lluitant pel català i la representació d'aquest en mig d'un règim que volia amagar-lo. Gràcies a la cantant i les seves actuacions com la de 'Se'n va anar', hi va haver una empenta significant dels artistes locals per a fer servir la música catalana com a eina reivindicativa. Actualment, cada cop hi ha més músics catalans que defensen el valor de la nostra llengua, seguint les passes de Salomé.
