Estelladors, l'ofici d'extreure llenya del bosc
La Recepta Perduda- Els boscos de Torrelles estan en mans dels estelladors, un grup de voluntaris que s’encarrega d'extreure llenya
- Com cuinar una bona escalivada a la brasa a Torrelles
A 'La Recepta Perduda', Sílvia Abril arriba al municipi de Torrelles del Llobregat, a la demarcació de Barcelona, per saber com es prepara una típica escalivada catalana. També s’endinsa al seu entorn natural i coneix els estelladors, un grup de voluntaris que s’encarrega de cuidar els boscos i assegurar-se que creixen de forma sana i forta.
Què són els estelladors?
Quan es parla d’estelladors es fa referència a un ofici que es du a terme al bosc i que ha anat desapareixent amb el pas dels anys. Es tracta d’estellar els troncs, és a dir, partir-los en quatre peces amb una maça i tascons de ferro. Les persones que encara venen llenya l’estellen amb màquines, no de forma manual.
No obstant això, als anys 80 va iniciar-se una tendència amb voluntat de recuperar aquesta feina. “Encara hi havia algun avi que ho feia i va ensenyar a la gent”, explica en Gerard, un veí de la zona que avui dia forma part d’un grup d’estelladors. “Ho fem com una activitat per estar al bosc i que no es perdi l’ofici, però nosaltres tenim les nostres feines a banda”, afegeix.
“O gestionem el bosc o el bosc se’ns menja“
La feina dels estelladors té molta importància, ja que abans hi havia depredadors d’arbres i vegetals que ja no hi són. “O gestionem el bosc o el bosc se’ns menja”, sentencia en Gerard, afegint que “el bosc ens dona moltes coses. El mínim que podem fer és donar-li alguna cosa a ell que és gestionar-lo i ajudar-lo a créixer sa i fort”.
Recuperant l’ofici amb el concurs d’estelladors
Una de les iniciatives que ha impulsat la figura dels estelladors és el concurs que cada any es porta a terme a Torrelles i que ja va per la seva 40a edició. Treballar al bosc era una feina que tradicionalment feien els homes. Ara bé, les dones s’han anat afegint i també formen part del grup de voluntaris que treballa a l’entorn natural. De fet, al concurs ja participen més d’una vintena.
L’Anabel és una d’elles i assegura que el millor d’estellar és “la sensació de força, de ser capaç d’obrir un tronc d’aquesta manera. És una sensació fantàstica”. Val a dir, com recorda en Gerard, qui és dels que sol quedar primer al concurs d’estelladors, que tot i que eren els homes els que abans sortien al bosc, les dones eren les encarregades de picar la llenya a casa, una feina que tampoc era fàcil.
Sílvia Abril acompanya en Gerard i l'Anabel, estelladors del bosc de Torrelles
La importància de la llenya
La llenya que s’extreia d’aquesta activitat era la que es feia servir per escalfar les cases. Valentí Gimeno, llenyataire, incideix en la bona sensació que dona sentir l’escalfor del foc amb llenya natural. “El meu vincle amb la llenya va començar als anys 80. El meu pare, que era fuster, la tallava a mà i després amb màquines”, recorda.
És una feina en perill d’extinció? “Aquest és un ofici que no desapareix, però ara hi ha un altre enfocament. La gent té calefacció i altres formes d’escalfar-se que no són amb llenya, però sí que sempre formarà part de les llars perquè és un altre món de sensacions que no trobaràs amb els aparells moderns”, conclou el llenyataire.
