La Fundació Bofill proposa 4 hores setmanals de suport educatiu pels alumnes amb baix rendiment
- Catalunya retrocedeix un curs acadèmic en matemàtiques i comprensió lectora en els darrers 10 anys
- Gairebé un terç de l'alumnat està en risc de pobresa a educació bàsica
Tot i que Catalunya s'estabilitza en resultats en competències bàsiques els dos últims anys, ha retrocedit prop d'un curs acadèmic en els últims 10 en matemàtiques i comprensió lectora. Així, la Fundació Bofill proposa que els alumnes amb dificultats o amb baix rendiment acadèmic facin quatre hores setmanals de suport.
“El nivell de català i matemàtiques a les aules retrocedeix gairebé un curs en 10 anys.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) December 11, 2024
La @FundacioBofill proposa 4 hores setmanals de suport educatiu pels alumnes amb dificultats o baix rendiment | @RTVECatalunya pic.twitter.com/jgyajK5Epx“
L'Anuari 2024 també indica que continua el dèficit estructural en educació tot i l'augment del 37% del pressupost perquè no ha incidit en equitat entre els alumnes. A més, gairebé un terç de l'alumnat està en risc de pobresa a educació bàsica.
Més suport educatiu
Per portar a terme aquesta mesura, caldrien 3.200 docents de primària, 2.300 dels quals als centres públics, i 2.400 professors de secundària, 1.800 a la pública. La Bofill suggereix que aquestes quatre hores es podrien fer "aprofitant l'horari de migdia" de dilluns a dijous o amb altres fórmules.
Una altra proposta és fer grups reduïts, de 5 alumnes en els centres de més complexitat i de 10 en els de menys, a l'ESO per a l'ensenyament de les matemàtiques. La directora de l'Anuari, Margarita León, ha insistit que la pobresa i les desigualtats "travessen" tots els indicadors.
La pobresa, darrere de bona part dels problemes
La Fundació constata que el 27% de l'alumnat està en risc de pobresa a educació bàsica i que això està darrere de l'empitjorament dels indicadors.
Així, analitza que si es miren els resultats PISA es conclou que les diferències de resultats entre l'alumnat d'estatus socioeconòmic alt i baix s'han incrementat significativament en el període 2018-2022.
L'alumnat d'estatus socioeconòmic baix ha tingut una evolució més negativa, sobretot en competència matemàtica i en comprensió lectora. Això significa, segons la Bofill, que actualment l'estatus socioeconòmic de l'alumnat és més determinant a l'hora d'explicar els resultats que abans de la pandèmia. D'altra banda, els joves pobres abandonen els estudis deu vegades més que els rics.
