Apartur busca frenar la regulació dels pisos turístics a Catalunya

• L'Associació denuncia a la CE que es tracta d'una mesura "desproporcionada i discriminatòria"
• Reclamen a Collboni reconsiderar la idea d'eliminar les llicències turístiques a partir del 2028 i que deixi de "demonitzar el sector"

Balcó d'un apartament turístic a Sitges | ACN

L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) prem acció contra el decret de la Generalitat per regular els pisos turístics i reclama 4.280 milions d'euros per cobrir les pèrdues que, diuen, els ocasionarà. Ho ha denunciat davant la Comissió Europea, en ser una mesura "desproporcionada i discriminatòria".

La normativa, aprovada el 7 de novembre de 2023, obliga a 262 municipis amb mercats d'habitatge tensionats a tenir una llicència urbanística i renovar els contractes cada 5 anys. Per aprovar-se els ajuntaments han de justificar que tenen prou sòl per habitatges permanents i que no sobrepassen el màxim de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants.

Sostenen que les restriccions als apartaments turístics no resolen el problema d'accés a l'habitatge ni contribueixen a augmentar l'oferta de lloguer permanent, però que sí que vulnera "de manera injustificada" drets i llibertats.

Què infringeix, segons Apartur?

L'associació diu que el decret de la Generalitat afecta la llibertat d'empresa, la llibertat d'establiment i la llibertat de prestació de serveis, incloses en els articles 15 i 16 de la Carta de Drets Fonamentals, i dels articles 49 i 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

També, consideren que infringeix la Directiva de Serveis 2006/123/CE perquè no compleix els requisits de necessitat i proporcionalitat.

A banda, aporten a la denúncia un informe de l'Autoritat Catalana de la Competència que assenyala que el decret no resoldrà la manca d'accés a l'habitatge i un de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, que aposta per alternatives com incentius fiscals o el foment de l'habitatge social.

Insten Collboni a no "demonitzar" el sector

El president de l'associació, Enrique Alcántara, reclama a l'Ajuntament de Barcelona que hagi deixat d'adjudicar llicències des del 2014 a alhora "demonitzi" els apartaments turístics legals quan només representen el 0,7% del parc total d'habitatges de la ciutat.

Ha enviat una carta a Collboni, on, entre d'altres, li demana reconsiderar la decisió d'eliminar les llicències a partir del 2028.

També recorda a l'alcalde que la col·laboració entre particulars, micropimes i pimes havia possibilitat el tancament de 6.000 apartaments il·legals des del 2016. És a dir, que hi col·laboren per evitar agreujar la situació.

I, diu, que no hi ha cap estudi que relacioni la manca d'habitatge amb els pisos turístics. Ho raona que el preu del lloguer s'ha incrementat un 70% en deu anys mentre que les llicències d'apartaments turístics són les mateixes, però, a banda, sí que s'han obert 60 hotels.

En aquest sentit, proposa que els impostos que paguen els apartaments turístics a Barcelona, més de 160 milions, es destinin a polítiques d'habitatge públic o que s'incrementi el pressupost anual municipal per habitatge.