Víctor Amat, psicòleg: "Algunes persones obtenen plaer fent les coses a l'últim moment"
Mapes mentals
- Procrastinar s'associa a ajornar tasques que generen por o provoquen conflictes interns
- Algunes persones, com l'escriptora Empar Moliner, posposen les trobades socials
La tendència a ajornar tasques és un hàbit que forma part del dia a dia de moltes persones. Tot i això, per a alguns, aquest comportament pot arribar a ser una font de malestar i bloqueig constant. Posposar feines importants o activitats que ens poden aportar beneficis genera frustració, afecta la nostra productivitat i, sovint, empitjora l’estrès.
Malgrat això, segons explica el psicòleg Víctor Amat a 'Mapes Mentals', procrastinar no és necessàriament negatiu. En la conversa amb la presentadora del programa, Ana Boadas, l'expert convida a comprendre què hi ha darrere d'aquest comportament que sovint no és més que una lluita interna: “Si no tens una discussió amb tu mateix, no procrastines.”
El perfeccionisme
Aquesta lluita entre fer o no fer una tasca es deu al fet que acostumem a deixar les feines per a més endavant, en gran part, perquè algunes ens provoquen por o ansietat. Per exemple, les persones perfeccionistes temen fer-ho malament o no complir amb les seves pròpies expectatives o les dels altres, fet que les paralitza. Altres vegades, ajornem les nostres obligacions perquè aquella activitat concreta ens suposa un gran repte i ens intimida.
Fins i tot, és possible que la procrastinació sorgeixi d’un conflicte intern: una lluita entre dues parts internes que desitgen coses diferents. Amat ho explica amb un exemple clar, el de les dietes: “Quan en fem, una part de nosaltres vol menjar saludable, perquè és bo pel cos. Però també n’hi ha una altra que vol marranades, perquè ens fa feliços.”
“Afrontar-ho i fracassar és millor que no fer-ho “
Per superar aquesta dinàmica, l’expert proposa passar a l’acció, tot i el risc d’equivocar-se: “Afrontar-ho i fracassar és millor que no fer-ho”. Segons Víctor Amat, es tracta d’aprendre a avançar sense por, encara que les coses no surtin perfectes. “Fer les coses malament, però fer-les” és una filosofia que ajuda a trencar el bloqueig i començar a generar progressos reals.
Procrastinar per treballar millor
D’altra banda, existeix un perfil de procrastinadors que obtenen plaer treballant sota pressió, gaudeixen de l’adrenalina i les presses de l’últim moment. Són capaces d'executar les tasques amb un ritme de producció elevat, sovint anant contra rellotge, però acostumen a obtenir uns resultats excel·lents. De fet, segons comenta Amat, si intentessin fer la feina amb més temps de marge, és possible que no obtinguessin els mateixos resultats. Aquesta manera de funcionar no és generalment incorrecta, sempre que no afecti de forma negativa en la vida personal pròpia ni en la labor dels companys.
Comprendre els motius que ens porten a procrastinar, sigui la por, el perfeccionisme o la necessitat de pressió, és clau per gestionar millor el temps i, sobretot, la nostra salut emocional. Al final, el secret no és evitar del tot la procrastinació, sinó aprendre a conviure-hi i, fins i tot, a utilitzar-la a favor nostre.
