Àgata Roca, actriu: "Un director em va demanar que em depilés la cara"
Mapes mentals
- L’actriu afirma que, amb l’edat, ha après a establir condicions tant a la vida personal com professional
- La psicòloga Alba Cardalda ofereix alguns trucs per posar límits de forma clara i respectuosa
Establir límits és clau per cuidar el benestar i prevenir situacions que ens puguin afectar negativament. Així ho reflexiona al programa 'Mapes Mentals' Àgata Roca, actriu i membre fundadora de la companyia T de Teatre, que destaca la importància d’aprendre a posar-ne tant a la vida personal com professional.
La pressió estètica en la interpretació
Roca ha compartit al programa presentat per Ana Boadas una experiència personal que va patir fa uns anys, quan participava en el rodatge d’un projecte. Durant la gravació, el director de l’obra es va queixar que l’actriu tenia molt de pèl facial i va recórrer a la maquilladora de l’equip per mencionar a Roca que li volien fer la depilació làser. Tot i que no hi estava d’acord, afirma que “no tenia les mateixes eines que ara” i que es va veure obligada a acceptar-ho.
Aquesta situació, que va coincidir en un moment personalment complicat i quan es trobava lluny de la família, va generar a Roca un complex físic i una sensació d’incomoditat i de dubte amb la feina. Arran d’aquest succés, no ha tornat a treballar amb aquell director i, amb la perspectiva que li ha donat el temps, reflexiona i considera que hauria d’haver posat més límits. “Penso que hi ha certes coses que ara no permetria”, afirma. L'actriu també subratlla que la maduresa i l’experiència li han donat les eines necessàries per saber dir les coses de manera assertiva i dir “no” quan cal.
Posar límits com a pares
Àgata Roca prové d’una família nombrosa. És la petita de cinc germanes. Potser per aquesta posició dins l'estructura familiar, la intèrpret catalana recorda que els seus pares no els imposaven massa càstigs, sinó que la seva pedagogia es basava en l’educació en valors: “Eren laxes amb els límits”.
“Fora de casa, m’han renyat molt, a la vida“
Aquesta forma d’ensenyar-los es diferenciava molt del que era habitual en aquella època. “Em va impactar perquè, a les meves amigues, els seus pares els castigaven i jo no sabia ni què era un càstig", explica. Tot i que agraeix la manera en la qual els seus pares les van pujar a ella i a les seves germanes, prioritzant la llibertat, alguna vegada ha pensat que potser no li hauria anat malament rebre més límits, “fora de casa, m’han renyat molt, a la vida”, confessa.
L’educació rebuda dins la llar ha marcat la manera de treballar i de tenir tracte amb els altres, tant pel que fa als valors i als ideals com a la quantitat de pautes i de condicions que posa en aquestes relacions. Com a mare de dues criatures, la intèrpret admet que ha sigut més estricta que els seus pares: “He exercit una mica més el tema dels límits." Tot i que a vegades és més complicat marcar-ho o cedeix més com a l’estiu. "Em costa molt posar-me ferma amb l’hora de tornar a casa, a les nits”, conclou.
