Enlaces accesibilidad

L'any 2025 arriba amb un increment d'impostos i tarifes públiques

  • Serveis públics, com la llum i l'aigua, o els aliments bàsics recuperen l'IVA previ a la crisi de la inflació
  • L'allargament de les bonificacions al transport públic i la baixada dels tipus d'interès donen un respir a les butxaques

Per
L'arribada d'un nou any comporta l'increment de preu de la majoria de tarifes dels serveis públics
L'arribada d'un nou any comporta l'increment de preu de la majoria de tarifes dels serveis públics

Com és habitual, el canvi d'any comporta una actualització de la majoria de preus i tarifes dels serveis públics. La novetat d'aquest 2025 és que l'increment es notarà una mica més perquè a la pujada habitual de preus s'hi ha d'afegir l'augment de diversos impostos que, un cop superada l'etapa d'inflació disparada, es tornen a situar al nivell habitual. És el cas, per exemple d'aliments, aigua, residus i llum que amb l'arribada del 2025 recuperen els tipus d'IVA que tenien abans de les mesures implantades pel govern espanyol per paliar els efectes d'una elevadíssima inflació.

La majoria de tarifes dels serveis públics pugen per sobre de l'IPC

Les tarifes del transport públic no esquivaran aquest 2025 la pujada de preus, que se situen al voltant d'un 3%. Però la decisió d'allargar com a mínim durant mig any les bonificacions del 50% en els abonaments més utilitzats i també la gratuïtat de Rodalies farà que utilitzar la xarxa de transport públic segueixi sent força més assequible que fa uns anys.

Menys inflació, més impostos

Des de l'estiu del 2021 i fins ben entrat el 2022, els preus dels productes i serveis van viure una escalada imparable, agreujada a més a més per les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna. L'IPC va tocar sostre l'octubre del 2022 quan la inflació interanual es va situar en el 10,6%. Per apaivagar aquesta pujada el govern espanyol va decidir implantar una sèrie de mesures, entre les quals una rebaixa dels impostos que graven serveis bàsics de la llar o aliments de primera necessitat.

Doncs bé, aquests descomptes que en alguns casos ja han començat a retirar-se des de fa uns mesos, decauen definitivament a partir de l'1 de gener. L'IVA de la llum puja del 10 al 21%, cosa que segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) es traduirà en un augment de la factura elèctrica mitjana d'uns 118 euros anuals en el cas del mercat lliure i d'uns 106 euros en el cas de la tarifa regulada.

Un altre servei bàsic que aquest 2025 serà més car és l'aigua. La factura als municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pujarà de mitjana un 5,95%, és a dir, al voltant d'un euro i mig addicional cada dos mesos. L'AMB justifica l'actualització de tarifes per sobre de l'IPC per la necessitat de finançar inversions a la xarxa fruit dels efectes de la sequera. A més a més, argumenta que l'increment serà diferent segons el consum, de manera que a les llars amb poca poca despesa d'aigua la quota es pot elevar un 2,9%, mentre que en d'altres amb un consum més elevat pot arribar a pujar fins a un 6,72%.

També augmentarà la taxa de residus, que a bona part dels municipis catalans s’apujarà per adaptar-la a la normativa mediambiental que estableix la llei 7/2022 i que obliga a que es cobreixi el 100% del cost de la seva recollida. A Barcelona, l'Ajuntament ha calculat que l'impacte serà d'entre 5 i 10 euros a l’any, i la taxa es continuarà cobrant a través del rebut de l’aigua. En altres localitats els ciutadans notaran més l'impacte d'aquesta mesura perquè fins ara no pagaven res per aquest concepte, com és el cas per exemple de Sant Cugat del Vallès, i ara estaran obligats a fer-ho.

Més enllà dels seveis bàsics, anar al supermercat aquest inici d'any també ens costarà més. De fet, els aliments bàsics recuperen l'IVA previ a les mesures extraordinàries aplicades pel govern espanyol. Això vol dir que l'oli d’oliva, la llet, el pa, els ous, el formatge, les farines, els cereals, les llegums, la fruita i la verdura passen a estar gravats amb un impost del 4%, dos punts més que ara. L'IVA de les pastes i els olis de llavors pugen del 7,5% actual al 10%.

Mobilitat més cara

Pel que fa al transport públic, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va aprovar divendres passat el nou marc tarifari per l'any que comença. Els títols de transport integrats seran un 3% més cars a partir del 15 de gener. A l'àrea de Barcelona, el preu de la T-Casual passarà de 12,15 a 12,55 euros i el bitllet senzill costarà 10 cèntims més, fins als 2,65 euros. Els abonaments mantindran un descompte del 50%, però també s'encariran lleugerament: la T-Usual d'una zona costarà 22 euros, 65 cèntims més, i la T-Jove s'encarirà dels 42,70 als 44 euros, tot i que en aquest cas es manté el mateix preu per circular pel conjunt de les 6 zones.

L'ATM també ha decidit pujar el preu de les targetes de cartró de la T-mobilitat, que doblen el preu dels 50 cèntims actuals a l'euro que costaran a partir d'ara. L'entitat justifica l'increment de preu per igualar-lo amb el de les carteres virtuals T-mobilitat per validar amb el mòbil.

D'altra banda, s'amplia sis mesos la gratuïtat del servei de tren de Rodalies, Mitja Distància i línies d’autobusos estatals per a viatgers habituals. Pel que fa l'alta velocitat es mantindrà el 50% de bonificació durant tot l'any.

El Ministeri de Transports ha avançat que de cara a la segona meitat de l'any, hi haurà un nou esquema de bonificacions amb un abonament mensual a Rodalies amb una tarifa única de 20 euros i un abonament mensual de 10 euros per a joves de 15 a 26 anys. 

Pel que fa a les tarifes del taxi de l’àrea metropolitana de Barcelona, s'apujaran un 4,7% de mitjana. La baixada de bandera passarà dels 2,6 euros actuals als 2,75. També s’encarirà el preu del quilòmetre recorregut, que en horari laboral entre setmana serà d’1,32 euros (actualment és 1,25) i de nit i els caps de setmana i festius serà d’1,62 euros, 6 cèntims més. La resta de suplements es mantindran igual que aquest 2024.

Més diners a la butxaca

Per la banda dels ingressos, amb l’entrada del nou any el focus també es posarà en el salari mínim interprofessional (SMI). La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar la intenció que pugi com a mínim el mateix que la inflació, de manera que se situaria al voltant dels 1.166 euros mensuals. A hores d'ara, l'SMI és de 1.134 euros al mes en 14 pagues.

El que ja està garantit i aprovat és la pujada de les pensions, que amb el nou any es revaloritzen entre un 2,8% per les contributives i un 6% les mínimes. També creix un 9% la dotació de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i les pensions no contributives. Es calcula que aquests increments suposaran que els pensionistes disposin d'entre 500 i 600 euros més a l'any.

Els que també poden mirar amb una mica més d'optimisme el nou any són els que tenen una hipoteca a tipus variable. Després de dos anys amb tipus d'interès històricament alts, des del juny el Banc Central Europeu (BCE) ha iniciat una progressiva rebaixa del preu del diner, que s'ha traslladat de forma immediata en l'EURIBOR, l'indicador més utilitzat per calcular els interessos dels crèdits hipotecaris.

La previsió és que al llarg del 2025 els tipus oficials, que ara estan al 3%, se situïn prop de l'objectiu del BCE del 2%. Aquesta baixada hauria de permetre que les hipoteques a tipus variable segueixin el camí de l'abaratiment. En aquesta línia, al novembre l'EURIBOR havia caigut fins a situar-se en el 2,51% i ha continuat abaratint les quotes que paguen les llars. El pronòstic és que aquesta tendència es mantingui durant el nou any.