Cristina Caparrós, una de les poques dones que es dediquen a la pesca
Noms Propis - Cristina Caparrós és armadora de vaixells i responsable de projectes com 'La Platjeta' o 'Cap a mar'
- La passió per la pesca li ve d'una llarga tradició familiar, i ella ho ha viscut des de ben petita
Cristina Caparrós és de les poques dones que es dediquen a la pesca, un ofici que li ve d'herència familiar. És armadora del vaixell Nus i responsable del projecte 'La Platjeta'. Promou l'alimentació sostenible, dona classe a l'Institut d'Aliments de Barcelona i promou l'associació 'Cap a mar', per recuperar i divulgar la cultura marinera. "La Unió Europea no ens està posant fàcil el fet de continuar pescant", assegura l'armadora a Noms Propis.
Quin és el problema amb la pesca?
“Ens comparen amb la gran indústria internacional, que ni pesca al Mediterrani“
Segons Caparrós, el problema que hi ha amb la pesca és que les normatives estan enfocades a uns eixos concrets que no tenen en compte la pesca de proximitat, és a dir, empreses familiars i petites cooperatives: "Moltes vegades ens comparen amb la gran indústria pesquera internacional, que ni tan sols pesca al mar Mediterrani".
L'armadora assegura que als darrers anys s'han fet esforços i inversions que no eren obligatòries per desenvolupar eines que permetin avançar cap a una pesca més selectiva. Malgrat tot, la UE està reduint els dies de pesca: "Això fa que no sigui un ofici atractiu cap a les noves generacions", diu la gestora de 'La Platjeta'.
“Es perdran molts llocs de feina si es duen a terme aquestes polítiques“
Actualment, la xifra està en 27 dies de pesca permesa a l'any, que representa poder sortir unes dues vegades al mes. L'afectació al negoci pesquer és descomunal, però les conseqüències són encara pitjors. Aquestes directrius minven a altres gremis com el de la restauració: "Es perdran molts llocs de feina si es duen a terme aquestes polítiques. Fins i tot es veuran afectats les arts menors, deixarem de tenir estructures com les confraries, les llotges i els punts de venda. La pesca deixarà de ser competitiva", adverteix Caparrós.
Barcelona, ADN pesquer
“Barcelona té la pesca a l'ADN“
Caparrós viu a la Barceloneta, que darrerament ha patit molts canvis. Els seus fills hi van a l'escola en aquest barri i ella aprofita per vincular molts projectes amb entitats del districte amb la finalitat de no perdre la memòria històrica de la pesca: "Barcelona té la pesca a l'ADN. És veritat que ara hi passen tantes altres coses que potser no som tan visibles, però reivindiquem aquesta Barceloneta pescadora i marinera per a la gent que no la coneix". La responsable del projecte 'La Platjeta' afegeix que l'impacte del turisme, la gentrificació i altres problemàtiques no impedeix que segueixi existint una comunitat que encara lluita pels valors de la pesca.
L'ofici de la pesca, una passió hereditària
La passió marinera ve de família. L'avi i el pare de Cristina Caparrós es van dedicar a la pesca. Des de ben petita, l'armadora ja vivia l'ambient de l'ofici, però també l'absència del seu pare, perquè moltes vegades havia de treballar fora. Tot comptant que en el dia a dia veia poquet als seus pares perquè el de la pesca és un ofici molt dur: "T'aixecaves i no hi eren, i arribaven a casa quan ja tenies el pijama posat", afirma.
