Enlaces accesibilidad

Jordi Pujol: l'home davant la càmera

  • Jordi Pujol ha estat president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys, però temps abans ja el vam veure a televisió
  • TVE Catalunya l'ha seguit des dels inicis de la seva carrera política i fora dels despatxos
  • Recuperem l'inici, aficions i entrevistes destacades d'un personatge imprescindible de la Catalunya actual

Per
Jordi Pujol va ser president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys
Jordi Pujol va ser president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys

Jordi Pujol ha estat una figura fonamental de la Catalunya de la segona meitat del segle XX i de principis del XXI. Durant 23 anys ha estat President de la Generalitat i el cap d'un partit, ara extingit. El seu nom estarà sempre associat a la lluita del moviment catalanista contra el franquisme.

L'Arxiu de TVE Catalunya conserva milers d'hores de la vida de Jordi Pujol, enregistrades pels informatius i pels programes. A continuació, els primers moments del president Pujol en política i també la seva vida fora dels despatxos oficials.

Jordi Pujol, símbol catalanista als anys 60

No hi ha imatges de quan el nom de Pujol comença a ser associat a la lluita antifranquista. Franco ve a Catalunya el 1960 en una operació per afavorir la seva figura després de l'afer Galinsoga i per a esborrar l'impacte dels intensos moviments d'una part de la societat catalana.

Les autoritats organitzen un concert al Palau de la Música per recordar els centenari del poeta Joan Maragall. El dictador no hi va, però sí quatre dels seus ministres. Durant l'acte, un grup comença a cantar El cant de la Senyera. És l'himne, amb lletra de Maragall, de l'Orfeó Català, la seu del qual és aquest auditori. La cançó ja s'havia anul·lat prèviament del programa, però el públic es posa dempeus, hi ha un bon enrenou a la sala de butaques i es llencen pamflets: el text es titula "Us presentem el general Franco".

El pamflet redactat per Jordi Pujol, 'Us presemten el general Franco', que va dur l'autor i l'impressor a la presó, el 1960

El pamflet redactat per Jordi Pujol, 'Us presemten el general Franco', que va dur l'autor i l'impressor a la presó, el 1960 rtve

Van detenir diverses persones i també Jordi Pujol, que no hi era però que la policia ja coneixia. Li van fer un consell de guerra i el van condemnar a 7 anys de presó. En va complir dos i mig i després, el van confinar a Girona. A partir d’aquest fets, de les tortures que Pujol pateix en mans dels seus captors, de les quals n'hi queden seqüeles de per vida, i de la campanya de solidaritat que s'estén per Catalunya, es configura un mite, un personatge que per sempre més serà associat al catalanisme. De tot plegat en va parlar al programa Molt personal.

Jordi Pujol parla del cas Galinsoga

Primeres aparicions a televisió, des del 1976

Mort Franco, la Transició va establir com uns dels seus passos necessaris un referèndum en el qual els espanyols havien de dir si estaven d'acord o no amb un canvi de règim. El van anomenar Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, i es va convocar el desembre de 1976. Aquell mes es va enregistrar un pograma especial amb diverses veus importants, entre les quans la de Pujol. Per ell, aquesta votació no tenia cap més importància que facilitar unes negociacions posteriors perquè Catalunya recuperés tot el que li havia estat arrabassat. A més, Pujol mostrava clarament les seves reserves sobre com es desenvolupava la Transició.

Arxiu TVE Catalunya - Referèndum per a la reforma política: Catalunya i Balears

També és en aquesta època quan Pujol, com a primer secretari general d'un nou partit, Convergència Democràtica de Catalunya, és reclamat per la televisió perquè doni la seva opinió sobre el significat del partit de futbol de la lliga entre el FC Barcelona i el Real Madrid. És 1976 i Mercedes Milà l'entrevista al programa esportiu Sobre el terreno. El president fa seu el sentiment de molts catalans davant el matx.

Sobre el terreno - 19/09/1976

L'any 1977, Jordi Pujol pertany a la delegació que visita el president Josep Tarradellas a l'exili per a mantenir negociacions sobre el seu retorn a Catalunya i el restabliment de la Generalitat. Pujol es manté optimista respecte aquest procés i fins i tot es permet una mirada d'enyorança sobre les visites a Saint-Martin-le-Beau.

Arxiu TVE Catalunya - Giravolt - La Generalitat, a prop

La presidència, des del 1980

Com a candiat a la presidència per primer cop, Pujol es mostra satisfet dels resultats de les eleccions del 1980 en les declaracions que ofereix, preguntat per Ricard Fernández Deu. 'El país només ha anat endavant amb capacitat de treball i iniciativa', diu en saber que serà la més alta autoritat catalana.

L'any 1980 eren constants els enregistraments i transmissions en directe des del Parlament de Catalunya dels moments històrics que s'hi vivien. Els dies 24 i 26 d'abril del 1980 i Jordi Pujol hi parlava com a candidat. En la primera part del debat va explicar davant els parlamentaris el seu programa de govern i va recollir les preguntes de l'oposició. Posteriorment, a la segona sessió, va contestar les interpel·lacions i finalment, va ser investit com a 126è president de la Generalitat. El periodista Toni Rodríguez va donar pas a l'acte desde l'hemicicle.

La presa de possessió de Jordi Pujol és la primera després del retorn de la democràcia. TVE Catalunya va enregistrar tota la cerimònia, en que Tarradellas, president sortint, passa el testimoni de la presidència que ha mantingut a l'exili durant 26 anys.

El primer Govern Pujol prendrà possessió, al Palau de la Generalitat, uns dies més tard, a principis del més de maig. Pujol repetirà com a president en les legislatures del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999, fins al 2003.

La vida familiar, explicada per Jordi Pujol fill

Tal com són va ser un programa de la primer televisió en català que presentava les principals personalitats catalanes. En el cas del president, va ser un dels seus fills el que ens va posar al dia d'aquesta família nombrosa que vivia a Barcelona, Premià de Dalt o la Cerdanya. També hi apareix la seva dona, Marta Ferrussola, i d'altres familiars.

El 23F, un moment clau

El gener del 1981, TVE Catalunya organitza una taula rodona amb el president de la Generalitat i representants de la premsa catalana més destacada per a fer balanç de la marxa del govern. El mateix Jordi Pujol fa balanç de la gestió en aquest espai moderat pel periodista Joan Armengol.

Aquell mateix més, tot el país viuria, en directe gràcies a RTVE, i amb l'ai al cor, les llargues hores de segrest del Congrés del Diputats a Madrid del 23 i el 24 de febrer del 1981. L'endemà mateix va rebre les càmeres de TVE al seu despatx i va explicar els seus sentiments. Unes declaracions molts ben rebudes llavors, quan semblava impossible el retorn de l'ultradreta a l'actualitat.

Arxiu TVE Catalunya - Entrevista a Jordi Pujol l'endemà del 23F

Pujol als espais mítics de TVE Catalunya

Acostumat a les càmeres, a les entrevistes, reportatges i declaracions, a parlar en públic, Pujol s'asseu còmode als platós de Miramar o de Sant Cugat del Vallès per prendre part als grans espais que el reclamen. Joaquim Maria Puyal el va rebre al Vostè pregunta, en un programa que exepcionalment es va extendre durant més d'una hora, el més de maig del 1981, quan es complia un any de la seva primera investidura.

I per repassar la trajectòria del president durant el seu primer any com a cap de govern del país, els Serveis informatius van elaborar un reportatge amb la intervenció de personatges destacats del moment.

Tres anys més tard, Jordi Pujol compareix a Terenci a la fresca, on l'escriptor i periodista Terenci Moix pregunta per temes molt diversos el convidat. És el 1984.

En 23 anys de presidència, Pujol va ser sovint als programes de TVE Catalunya, sobretot polítics. Salvador Pardo el va entrevistar el 1991 a Contrapunt.

Un gran espai de caliu catalanista: la natura

Durant els anys de clandestinitat, Pujol és un puntal per a mantenir l'esperança catalanista en multitud de grups organitzats al voltant de diferents aspectes elacionats amb la natura: els grups d'escoltes, l'excursionisme, el muntanyisme. Pujar dalt d'un cim és aconseguir el màxim objectiu d'una marxa. I Jordi Pujol troba en la seva dona, Marta Ferrussola, una persona addicta a les llargues caminades i la muntanya.

Pujol explica la seva relació amb l'escoltisme, moviment del que no ha format part però que ha seguit pel seu paper de defensa de la catalanitat. En lloa aspectes i en critica d'altres: en el moment en que Catalunya comença a tenir entitats que la defensen, al 1978, demana que l'escoltisme torni als seus orígens.

Present en moltes fites esportives aconseguides per catalans, Pujol també va dir-hi la seva quan l'expedició a l'Everest del 1982 no va poder fer el cim: Xavier Pérez Gil i Òscar Cadiach van arribar a 8.500 metres, a 300 metres del cim, però van estimar-se més no arriscar la vida. Pujol en va treure punta, com feia amb tot, per fer-ne una reflexió per la vida. Les declaracions van ser fetes a la seu d'una institució on hi mantenien l'escut preconstitucional, vigent fins al 1981.

Arxiu TVE Catalunya - Pujol sobre l'expedició a l'Everest que no ha pogut fer el cim

L'excursionisme és una afició que ha acompanyat Pujol tota la vida. L'any 1986 puja a la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya, amb un bon nombre de persones que l'acompanyen en la commemoració del cent anys de l'ascenció a aquesta muntanya de mossén Cinto Verdaguer. Les dues jornades són un temos que el president viu al seu element, la natura i envoltat de gent. El seu carisma és evident: parla de forma clara i entenedora; tot el que explica ho justifica amb dades, o bé ho ha estudiat o ho ha viscut. S'espera a prendre la paraula quan tothom és a lloc, les càmeres i els micròfons també. És un exemple del tarannà de qui se sap escoltat però a més, vol ser escoltat.

Quan Pujol va haver de córrer perquè no tenia televisor

El president de la Generalitat Jordi Pujol no tenia televisor quan van començar les emissions de TVE. Per veure el festival en el que cantaven en català Salomé i Raimon va haver d'anar a casa els pares. Ho va explicar en una entrevista feta per Lourdes Cortés, en ocasió dels 50 anys de TVE Catalunya. Les circumstàncies de les que parla, per les que es va perdre d'altres programes, són la condemna de presó dels anys 60.

Arxiu TVE Catalunya - Entrevista a Jordi Pujol en el 50 aniversari de TVE Catalunya

El periodista Esteve Crespo va fer una llarga entrevista a Jordi Pujol a principis del 2017, en complir-se 40 anys de la tornada de l'exili del seu antecessor al càrrec, Josep Tarradellas. El debat, Una manera de fer. President Tarradellas, va comptar amb fragments de l'entrevista. En el primer, Pujol resumia la seva mateixa vida política. En el segon, Pujol explica la personalitat complexa i a vegades contradictòria de Tarradellas. Ho podeu veure clicant als enllaços.

Home de caràcter

Sens dubte, ningú no arriba a la presidència d'un moviment politic, d'un partit o d'un país sense una personalitat ferma i un caràcter fort. Unes imatges que van fer parlar a tothom del president van ser les d'un dia de novembre que uns manifestants van tirar pedres al seu cotxe. Contra les recomanacins del ervei de seguretat, Pujol baix del cotxe emprenyat i els renya, molest i indignat.

Pujol surt del cotxe i s'encara als veïns que li tiren pedres

Un final obert

El programa d'actualitat política per excel·lència de TVE Catalunya Aquí parlem va entrevistar dues persones ben coneixedores de la trajectòria de Jordi Pujol l'any 2012 en ocasió de la publicació de l'últim volum de les seves memòries: el periodista i escriptor Manuel Cuyàs i el biògraf Jordi Amat. En aquest espai, dirigit i presentat per Lluís Falgàs, trobem referències importantíssimes per entendre la vida i els fets de Pujol.

La conversa del darrer vídeo volia ser concloent, però no ho va ser pas. El mateix Jordi Pujol obriria més tard un meló que ja mai més no es dissociaria de la seva carrera: la declaració al Parlament de Catalunya sobre els diners guardats a l'estranger. Les darreres càmeres no li van ser propícies.

Troba tot tipus d'entrevistes i esdeveniments conservats a l'arxiu històric de TVE Catalunya aquí.