El cantant d'Els Pets, Lluís Gavaldà: "Soc una persona feliç que de tant en tant té brots d’ansietat"
- El músic del grup 'Els Pets' assegura que pensar que, “al cap i a la fi, tot passa”, l’ajuda a tirar endavant
- El cantant Lluís Gavaldà ha après tècniques per relaxar-se i conviure amb els seus episodis d’angoixa
Lluís Gavaldà, cantant del grup ‘Els Pets’, ha conversat amb Ana Boadas al programa 'Mapes Mentals' sobre la seva experiència convivint amb l’ansietat, tant dalt com sota de l’escenari. Tot i descriure’s com una persona feliç, Gavaldà admet que de tant en tant afronta brots d'ansietat, un trastorn que, quan es torna persistent i intens, pot interferir de manera significativa en la vida diària, afectant la salut emocional i física de qui el pateix.
L'ansietat és una emoció que tothom experimenta alguna vegada, ja que és una resposta natural del cos davant situacions difícils o d’estrès. Però en el cas dels músics, aquest trastorn és especialment habitual. "Crec que la raó principal per la qual els artistes tenim certa tendència a patir aquests sotracs anímics és que la nostra matèria primera és la nostra vulnerabilitat. I això és fascinant, però també és terrorífic", explica el cantant, donant veu a un problema compartit per molts dins del món artístic.
La vulnerabilitat en l'art i l'angoixa
Un dels col·lectius que més visibilitza aquest trastorn és el dels músics: "crec que la raó principal què els artistes tinguem certa tendència a patir aquests sotracs anímics és que la nostra matèria primera és la nostra vulnerabilitat. I això és fascinant, però també és terrorífic", així ho explica Lluís Gavaldà, el cantant del grup 'Els Pets', que ha compartit al programa 'Mapes Mentals' amb Ana Boadas com és conviure amb l'ansietat dalt i baix de l'escenari.
Gavaldà conviu amb l'ansietat des dels inicis de la seva carrera musical. Durant una època, confessa que ho va passar realment malament cada cop que havia de pujar a l’escenari. L'ansietat li causava tanta por escènica que "era famós per tancar-me al lavabo abans d’actuar, necessitava estar sol", explica. Allà, intentava relaxar-se fins que els altres membres del grup, el Joan i el Falin, picaven a la porta i li deien: “va, Lluís, som-hi”".
Aprendre a conviure amb l'ansietat
Amb els anys, ha après tècniques per relaxar-se i no deixar que la por guanyi la batalla, "quan estic tenint un atac d'ansietat, que em passa a vegades en els directes, m'enfoco en una persona determinada del públic o algú que conec, o que sé que m’estimo o m’estima, i penso que només estic cantant per ella", confessa.
Un altre recurs que fa servir el cantant del grup 'Els Pets' és pensar que “al cap i a la fi, tot passa”. Els dies que té ansietat pensa que és avui que l'ansietat és amb ell i l'acompanya, però que tard o d’hora marxarà. Aquest “tot passa”, Gavaldà l’ha extret d’una cançó de George Harrison “All things must pass” i, assegura que l’ajuda a tirar endavant en moments complicats.
“ Em nego que la meva condició puntual em defineixi com a persona“
Amb els anys, el cantant ha acceptat que “tinc dret a estar fotut, però no me n'he de sentir culpable”, i tracta de reivindicar al màxim la seva normalitat: “soc una persona feliç, que de tant en tant tinc moments anímics amb brots d’ansietat, però em nego que la meva condició puntual em defineixi com a persona”. Amb aquestes paraules, el cantant destaca la importància d'acceptar la pròpia vulnerabilitat sense deixar que aquesta es converteixi en l'eix central de la identitat personal.