El CNI va descartar l'imam de Ripoll com a confident per no ser de fiar
- Els serveis secrets no es refiaven de les seves informacions i tampoc van considerar-lo un risc
- Carles Puigdemont acusa l'Estat de no haver actuat contra el terrorisme
Els serveis d’informació de l’Estat van entrevistar-se almenys sis cops amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans que anés a viure a la capital ripollesa.
Tot i això, el van acabar descartant com a col·laborador perquè no es refiaven de les seves informacions. A més no van detectar que fos un risc i el cos, davant l’augment de l’activitat gihadista a Europa, va acabar centrant els esforços en altres individus.
Ho revelen documents desclassificats pel Govern i ho va dir el mateix exdirector del centre Félix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del Congrés el 2018 arran dels atemptats del 17-A.
S'inclouen Informes arran de diverses entrevistes del CNI i la Guàrdia Civil amb Es Satty, una carta manuscrita del mateix imam i l’informe grafològic sobre aquesta.
Junts reacciona
Ara, Carles Puigdemont acusa l'Estat de no actuar contra el terrorisme. "La unitat de la pàtria és més important que la vida de les persones", lamenta a les seves xarxes socials. La formació ha tret pit d'allò que ells plantejaven: que els responsables del CNI coneixien perfectament aquesta figura, però no van actuar amb la diligència necessària.
A més, l'expresident de la Generalitat esclata per on es va centrar l'atenció: "S'han gastat més recursos públics a investigar el deliri de la suposada trama russa que no pas a seguir un individu radical clarament vinculat al jihadisme".
Es Satty tenia "tendència a l'engany"
La conclusió dels informes és que l'imam era molt intel·ligent i tenia “tendència a l’engany”, el que l’inhabilitava per ser informador dels serveis secrets.
Nascut el 1973 i arribat a l’Estat el 2000, va sortir en el marc de 'l’operació Xacal’ a Vilanova i la Geltrú el gener del 2006 per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i amb la participació del CNI contra dues cèl·lules gihadistes que enviaven combatents d’Al Qaeda a Irak des del 2003.
Una de les cèl·lules estava al voltant de la mesquita de Vilanova, on era imam suplent. Però Es Satty mai va ser investigat ni detingut. Després d’aquella operació, va seguir sent una persona “d’interès genèric” per al CNI per les seves possibles vinculacions amb entorns radicals.
Sis entrevistes a la presó de Castelló
El 2010 va ser arrestat per transportar 130 quilos d’haixix a la frontera de Ceuta. Va ser condemnat a quatre anys de presó que va complir, gairebé completament, a la presó de Castelló 1.
El 26 de març del 2012, el grup d’Informació de la Guàrdia Civil de Castelló va saber que l'imam tenia interès a oferir informacions relacionades amb possibles activitats terroristes, ja que coneixia un clan familiar que podria dedicar-se a captar persones per preparar-les i enviar-les a zones de conflicte i va demanar entrevistar-se amb la Guàrdia Civil.
Les diferents entrevistes, però, van fer concloure als interlocutors que les seves informacions podien ser “interessades i molt probablement esbiaixades, tot i que no han de ser incertes per força”.
Sortides per permisos penitenciaris
Els contactes amb Es Satty s’aturen fins al 2013, quan el CNI va tornar a mostrar interès per les circumstàncies i activitats que desenvolupava. Aleshores ja tenia alguns permisos penitenciaris que li permetien sortir de presó durant alguns caps de setmana, i el CNI per vigilar-lo per si contactava amb individus perillosos o de l’entorn gihadista.
Al cap d’uns mesos el CNI va decidir augmentar el coneixement sobre ell per determinar si era un risc. Es van demanar els permisos pertinents per entrevistar-s’hi i ell va accedir-hi. Sanz Roldán va recordar que del 2012 al 2017 el CNI van demanar fer entrevistes amb 46 presos vinculats al terrorisme: 32 van resultar d’interès per a la lluita antiterrorista.
“Comença parlant d’un tema perquè sigui retroalimentat i d’aquesta manera valorar la seva progressió, i quan se li demana que continuï, sol quedar-se callat”. “Es tracta d’un individu bastant intel·ligent i molt desconfiat”, diu el CNI.
El 24 d’abril del 2014, cinc dies abans de sortir de la presó, els agents del CNI li reclamen un número de telèfon on localitzar-lo quan sigui excarcerat, i li donen un número on trucar si volia contactar amb el CNI. L’home els entrega una carta manuscrita sobre tot el que sabia de la seva estada a la mesquita de Vilanova.
Informe de personalitat
Arran de la carta, el CNI va elaborar un informe grafològic sobre la personalitat d’Es Satty, que deia que és un “individu amb una intel·ligència alta i molt bona memòria”. El consideren una persona “propensa a la insinceritat, a l’excés de tàctica i a deliberacions contaminades amb idees superficials” i té “un autocontrol alt en les manifestacions de còlera”.
“És una persona molt independent, molt observadora i detallista”, diuen d’ell. “És fiable, ja que percep molt bé l’entorn, tot i que tindrà tendència a dir el que volen sentir els altres” i “és un individu precís, capaç i resolutiu, té les idees clares, treballa per a ell i va per lliure a causa de la seva alta independència”, asseguren.
“Es tracta d’una persona ansiosa, hipersensible i molt controladora, enginyosa, investigadora i que pot resultar pesada quan intenta detallar alguna cosa que el pot beneficiar”, conclouen.
Finalització del seguiment
Després de sortir de la presó, el 29 de maig del 2014, el CNI va sotmetre l'imam a un nou control de les seves activitats. Li van fer seguiments i vigilàncies durant set mesos, fins al desembre del 2014, temps durant el qual “no es van observar converses, activitats o contactes que permetessin deduir l’existència d’un pla per executar atacs terroristes a Espanya ni a cap altre lloc, que formés part de cap organització terrorista ni cap procés de radicalització cap a postulats pròxims al Daesh o a qualsevol altre grup terrorista”.
Des d’aleshores, Es Satty va buscar mantenir “algun contacte telefònic, esporàdic, amb personal del CNI. “Era evident que intentava mantenir aquest canal obert”, però mai va proporcionar informació d’un mínim interès ni tampoc es va detectar cap indici de radicalització.
El febrer del 2015 es va traslladar a Ripoll, on es va fer càrrec d’una mesquita, i quan el CNI ja l’havia descartat com a possible informador ni era “objectiu d’interès”.
