Eliminar els pisos turístics posaria en risc l'economia barcelonina

• Segons un informe d'APARTUR, avui en dia generen 1.928 milions de contribució al PIB
• La Generalitat posa a disposició dels ajuntaments una eina per detectar els apartaments turístics il·legals

Vivendes en Ciutat Vella, Barcelona.

El negoci dels pisos turístics continua en el punt de mira. Els polítics el volen regular, ara més que mai, per tal de mitigar la crisi d'accés a la vivenda, que fins i tot ha esdevingut un dels principals problemes entre els catalans.

L'habitatge, principal problema dels catalans per primera vegada des del 2007

De fet, segons va exposar Jaume Collboni a l'estiu, Barcelona no tindrà pisos turístics en 2029. L'alcalde va proposar aplicar una regla per tal que els més de 10.000 apartaments passin a ser d'ús residencial, mentre que alhora el sector li demana que no els "demonitzi" perquè suposen una petita part del parc total de la ciutat.

Un informe d'APARTUR, però, assegura que afectaria molt negativament l'economia. Eliminar-los podria suposar pèrdues en diversos sectors com la restauració, el comerç, l'oci i la cultura.

Anna Merino, sòcia de la consultora PwC de Strategy & Economics, ha informat de la gran despesa turística que va suposar el 2023: 2.063 milions d'euros. I és que, segons explica, "l'activitat al voltant d'aquests habitatges genera 1.928 milions de contribució al PIB" i 40.000 llocs de feina.

És a dir, accionen l'economia, i alhora no desestabilitzen el mercat perquè suposen "únicament un 2,2% del total" del parc de l'habitatge, conclou.

Segons la patronal, no hi ha una única causa que provoqui la congestió del mercat: "és molt difícil poder dir que uns habitatges d'ús turístics que no es mouen en 10 anys són els culpables de l'increment del 72% del lloguer".

Una eina perquè els ajuntaments detectin els pisos il·legals

La gran quantitat d'apartaments il·legals arreu de Catalunya porta al límit el mercat de l'habitatge, en un moment àlgid de preocupació. Els ajuntaments busquen formes per fer-hi front i ara disposaran d'una eina tecnològica per afinar més el control.

Amb aquesta, la Generalitat ha aturat 9.500 pisos d'ús turístic que no complien amb la normativa el 2024 i ha retirat més de 1.700 anuncis. La seva funció és inspeccionar la publicitat a les 6 principals plataformes de lloguer i detectar quins d'aquests no tenen el NIRTC, el número de registre de Turisme de Catalunya, la qual cosa suposa un indici d'irregularitat.

De fet, cada mes troba entre 13.000 i 15.000 anuncis que no estan registrats i que ha de verificar. Ara, el Govern cedirà l'instrument a tots els ajuntaments catalans perquè també puguin gestionar de manera més eficient les ofertes i millora tant la coordinació, com els esforços per combatre l'activitat il·legal.

“Hi ha requisits que s’han de complir, i, com a administració, hem de vetllar perquè es respectin”, ha afirmat el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que no ha volgut valorar l’impacte que podria tenir a Barcelona l’eliminació de les 10.000 llicències actuals anunciada per l’alcalde, Jaume Collboni.

Tampoc ha parlat el conseller de l'informe que ha presentat aquest dimecres APARTUR sobre l'impacte econòmic que tenen aquests apartaments a la ciutat, tema del qual ha dit no tenir detalls i ha assegurat que, en tot cas, “s’haurà d’estudiar amb calma”.