Nandu Jubany, xef: "No m'he drogat mai per por que m'agradi"
Mapes mentals
- El xef Nandu Jubany, amb una estrella Michelin, reconeix que a l'alta cuina hi ha un gran consum de drogues
- Els mites, el desconeixement i l'estigma existents dificulten la comprensió i el tractament de les addiccions
És complicat no relacionar Nandu Jubany amb la cuina, un dels seus grans dons però també quasi una addicció. El xef és un referent de la restauració internacional, però no només per les seves habilitats amb els fogons, sinó també pels projectes que engega al voltant d'aquesta professió. És comú veure'l concedint entrevistes, organitzant càterings, supervisant la producció de les croquetes i els canelons més famosos de Catalunya, fent d'amfitrió amb els comensals, o també trencant fronteres i obrint restaurants nous a Formentera.
Per a estar al capdamunt d'aquest sector cal ser un apassionat d’aquest món, i Jubany ho és. En la conversa amb Ana Boadas al programa ‘Mapes Mentals’, el cuiner confessa que no es considera un addicte a la feina, sinó més aviat a l’activitat, al moviment. “Podria estar a casa sense treballar, però seria incapaç de ser-hi sense fer coses”, explica. La llarga trajectòria i l’exigència d’aquest sector el porten a plantejar-se com serà la seva jubilació, una etapa on té pensat substituir l’alta restauració per un ventall de projectes molt variat, com fer vi o oli, anar en bicicleta o, fins i tot, tenir cavalls.
Aquesta feina no és per a tothom
L'exigència, la pressió i l'estrès constants del sector gastronòmic, sumats a la influència de productes culturals com Chef (2014), Burnt (2015) o Boiling Point (2021) han consolidat la percepció social de l’alta cuina com un entorn on el consum de drogues està normalitzat.
Jubany explica que en aquest món hi ha molts professionals que són més exigents amb ells mateixos del que poden suportar. Aquesta personalitat perfeccionista, combinada amb un entorn laboral intens, pot propiciar l'aparició de conductes perjudicials, com l'addicció. Per al xef, “així és més fàcil entrar al món de les drogues”, però assegura que, malgrat haver tingut diverses ocasions per a consumir-ne en l'àmbit laboral, mai no ho ha volgut provar per “por d'enganxar-s’hi”: “Jo no m’he drogat mai per por que m’agradi, perquè si no haurien de venir camions a descarregar aquí.”
Ana Boadas reflexiona sobre l'addicció amb el xef Nandu Jubany.
“M’havia proposat fer mitja jornada, que per mi són dotze hores“
Jubany, "addicte" a la feina
Però l’addicció no es limita al consum nociu de substàncies, també es manifesta a través de determinades conductes i comportaments. El cuiner, que compta amb una estrella Michelin, reconeix que treballa habitualment entre 14 i 16 hores diàries. Malgrat aquesta xifra, no considera que sigui excessiu, ja que no percep la feina com una càrrega, sinó com un plaer perquè li encanta. De fet, relata a Boadas que aquest any s’havia "proposat fer mitja jornada, que per mi són 12 hores. Una jornada completa en serien 24.” Lluny de sentir-se un esclau del treball, Jubany creu que és un afortunat: “És una feina preciosa, per a mi, l’addicció és aquesta.”
Amb el temps, i després d'haver patit una depressió que el va allunyar de la seva passió, ha hagut d'aprendre a ser conscient de la importància de cuidar-se per mantenir la salut física i mental. Així doncs, ha anat limitant les hores de treball i ha buscat espais per a ell mateix, que l'ajuden a desconnectar i a afrontar millor les exigències d'aquesta professió que li ha portat tantes experiències positives.
