Com tractar la malaltia d'acumulació d'objectes al domicili?

• Els casos es detecten en deu anys, de mitjana, i gairebé sempre gràcies a l'avís de tercers
• L'Hospitalet de Llobregat té un mètode que ha resolt el 85% dels casos

Una habitació amb tot tipus de cosas amuntegades | RTVE

Llibres, bosses, recipients. Qui més o qui menys amuntega aquest tipus d'articles. Però cal actuar quan el cúmul de coses és important i, a més, no genera cap classe de malestar en la persona perquè estigui tot desendreçat.

Actualment, 300.000 catalans tenen problemes d'acumulació d'objectes al domicili. Poden tenir una muntanya de roba al seu saló que fins i tot pot barrar-li el pas i alterar l'ús de l'espai, però no s'hi immuten. Senten una mena de vincle emocional cap a aquests i no volen desfer-se d'ells. Acostuma a estar associat a altres trastorns mentals.

10 anys per detectar els casos

La manera més efectiva d'intervenir és amb equips de professionals de diferents especialitats, segons conclou un estudi de l'Hospital del Mar. Des del centre, col·laboren amb tres clíniques més que treballen estratègicament perquè la teràpia sigui més àgil i s'escurci el temps d'intervenció, tot i que en si no hi ha un tractament específic.

Els pacients no són conscients que tenen una malaltia. En realitat, no s'acostuma a avisar als serveis socials fins que no passen aproximadament uns 10 anys. I gairebé sempre és gràcies a tercers; la preocupació de veïns i família perquè no veuen a la persona entrar i sortir del domicili, s'aïllen socialment o no treballen, malgrat que en alguns casos passa ja després de la jubilació.

Hi ha casos que esdevenen en grans complicacions: plagues, pèrdua de l'habitatge, empobriment, dificultats mèdiques. També afecta el voltant perquè l'acumulació augmenta les probabilitats d'incendi dins el domicili, el que pot posar en risc la comunitat.

El mètode de l'Hospitalet

El primer que es fa és una valoració de la persona: "En el 95% dels casos hi ha una malaltia mental que justifica que la situació del domicili és la que és, el nostre paper és veure què està passant i, si hi ha alguna cosa que necessiti tractament, tractar-la", explica David Córcoles, psiquiatre de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària de l'Hospital del Mar.

Després són els serveis socials de cada municipi els encarregats de gestionar-ho. Un dels equips amb els quals col·laboren és el de l'Hospitalet de Llobregat. Ha resolt el 85% dels casos. En total, en segueixen uns 400, encara que alerten de l'existència de molts més. La clau de l'èxit: una treballadora social a temps complet que dirigeix els diferents professionals.