Liling Qi: "A la Xina ens inculquen la importància de treballar per a la comunitat"
- Liling Qi dirigeix Puente China España, una empresa clau en les relacions comercials de Catalunya amb el gegant asiàtic
- L'empresària es va establir a Barcelona poc abans dels Jocs Olímpics de 1992
L’agost de l’any passat, s’estrenava una ruta directa entre l’aeroport del Prat i la ciutat xinesa de Shenzen. Però l’empresària Liling Qui ja portava algunes dècades més establint llaços amb el gegant asiàtic des de Barcelona. Liling Qi és presidenta de l’Associació d’Indústria i Comerç de Shenzhen a Espanya i de l’empresa familiar Puente China España especialitzada, sobretot, en facilitar la importació del producte farmacèutic i la inversió immobiliària. Aquesta empresària d’èxit va néixer a Shenzen, “una ciutat on fa quaranta anys vivien 300.000 pescadors i ara té una població que supera els 21 milions de persones”. De fet, la Xina ha canviat radicalment des de finals del segle passat a aquest. Tot va començar el 1978 quan el president Deng Xiaoping va impulsar una sèrie de reformes econòmiques que van obrir el país al mercat internacional. Els seus successors van continuar aquesta línia política fins a convertir a la Xina en una primera potència econòmica mundial, amb moltes inversions a l’estranger.
Els fenicis d'Orient
Concretament, Liling Qi va néixer a Whenzou, una ciutat de 9 milions d’habitants coneguts com 'els fenicis d’Orient' per la seva capacitat per prosperar a l’estranger, en part per les seves habilitats comercials i en part per la xarxa social internacional que han establert per tot el món. Més de la meitat dels gairebé 2 milions d’immigrants xinesos registrats Europa provenen de Wenzhou, i gairebé tots estan concentrats en un poques ciutats com Barcelona. Les primeres generacions d’emigrants xinesos buscaven millors salaris, i ara, segons explica Liling Qi, busquen millors escoles pels seus fills. “Una bona escola privada a la Xina costa entre 30.0000 i 50.000 euros l’any”.
Liling Qui explica que primer va arribar la seva mare. En un viatge de vacances es va enamorar de Sevilla i en el 1985, va decidir venir a Espanya i començar a treballar com a cambrera en el restaurant d'un amic. Més tard, es va traslladar a Màlaga i va regentar el seu propi restaurant de menjar xinès. Liling es va mudar als 15 anys amb la seva germana petita, en el 1989. El pare va venir al cap de poc temps. “Ens vam posar a treballar en el restaurant fins que en el 1992, ens vam traslladar a Barcelona perquè era una ciutat més cosmopolita, se celebraven els Jocs Olímpics”. La família va obrir un restaurant prop de Sagrada Família i, més tard, va fundar Puente Xina per a importar encenedors, gerros i figures de budes.
Considera que són una família molt afortunada, perquè mai han tingut cap problema per a integrar-se, “malgrat que els meus pares no parlen castellà ni català i la comunitat Xina és molt tancada”, reconeix.
Pont directe entre Xina i Espanya
En el 2007, la família va fer un gir al negoci perquè la competència va començar a créixer. Es va especialitzar en consultoria i Lidan Qi va obrir Qimeng Global, el primer despatx a Catalunya dirigit per una advocada xinesa. Paral·lelament, la família va començar a gestionar una societat patrimonial i un fons immobiliari presidits per Lilling Qii. Des de la discreció, van crear una influent xarxa de negocis l'activitat dels quals resulta clau en un moment tan excepcional d’obertura xinesa al món.