Els Gaudí coronen 'El 47' com a millor pel·lícula catalana del 2024

• La cinta de Marcel Barrena s'endú un total de 8 premis, inclòs el que tria el públic
• 'Polvo serán' s'adjudica 4 guardons i 'Casa en flames' 3, els mateixos que 'Segundo Premio'
• El guionista Eduard Sola i l'actriu Emma Vilarasau protagonitzen els discursos més reivindicatius de la nit

Foto de família dels premiats a la 17a edició dels Premis Gaudí EFE

'El 47' ha posat el colofó a una flamant trajectòria d'èxit. Si primer va rebre el suport del públic, la nit d'aquest dissabte ha recollit el reconeixement dels acadèmics. El film de Marcel Barrena s'ha imposat als Gaudí amb 7 premis, entre els quals el de millor pel·lícula, protagonista masculí per Eduard Fernández, actriu secundària per Clara Segura, a més de diversos guardons tècnics, a banda de l'especial del públic.

Com la història sobre l'origen del barri de Torre Baró, 'Polvo serán', l'última cinta de Carlos Marquès-Marcet, també ha marxat a casa carregada d'estatuetes, amb un total de 4, entre les quals, la de millor film en llengua no catalana. 'Segundo premio', d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, Gaudí a la direcció, i 'Casa en flames', n'han recollit 3 cadascuna.

Fenòmens cinematogràfics de l'any

Des de la seva estrena, 'El 47' va generar llargues cues a les sales de cinema, cosa que augurava una gran nit per aquesta pel·lícula i les previsions no han fallat. Els professionals que hi han participat han pujat més de mitja dotzena de vegades a l’escenari del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, que ha tornat a acollir la tradicional cerimònia dels Premis Gaudí.

A més d’algunes de les grans distincions de la nit, la cinta de Marcel Barrena s’ha imposat amb l’estatueta a millor direcció de producció, millor vestuari, millors efectes visuals i millor maquillatge i perruqueria. El film ha protagonitzat un altre dels moments més emotius de la vetllada, amb l'aparició a l'escenari de la neta de Manolo Vital, Joana Vital, que ha recollit el guardó del públic. "Gràcies per fer una història transversal en el temps i convertir-la en un clàssic", ha afirmat, que també ha demanat "comunicar-se i portar-se bé", independentment de la llengua que es parli, com ho van fer els seus avis "tota la vida".

L'èxit del film 'El 47', amb Marcel Barrena i Joana Vital

En una línia similar s'ha expressat Marcel Barrena ha reconegut que ‘El 47’ l’han feta per la gent i per Torre Baró. “La força de la gent i d’un barri ens ha portat avui fins aquí”, ha manifestat. Reproduint l'accent que ha fet popular Manolo Vital a la pantalla gran, Eduard Fernández ha recollit el seu cinquè Gaudí dedicant l'èxit de la cinta al barri. "Ha estat bonic veure com s'emocionaven pels carrers", ha assegurat, i ha demanat a la ciutadania ser "coherents" amb l'esperit de la pel·lícula i posar els lloguers a preus assequibles. Alhora, ha defensat el "respecte per l'ofici" i haver decidit no doblar 'El 47'.

Finalment, Clara Segura, que no ha pogut ser a la gala perquè estava en una funció de 'Tots ocells', ha anunciat en un discurs que ha llegit Zoe Bonafonte que lliurarà l'estatueta a l'Associació de Veïns de Torre Baró. Amb l'obtingut aquest dissabte, Segura esdevé la intèrpret amb més Gaudí de la història.

Discursos reivindicatius

Si 'El 47' s'ha endut dos dels grans premis interpretatius en joc, els altres dos se'ls ha adjudicat l'altre gran fenomen cinematogràfic de la temporada: 'Casa en flames'. Emma Vilarasau ha vist reconeguda la seva feina com a actriu protagonista, mentre que Enric Auquer s'ha endut el guardó a la millor interpretació secundària masculina i Eduard Sola ha guanyat el premi a millor guió original.

Visiblement emocionat, el guionista ha reivindicat els seus orígens humils i ha recordat el seu avi, que tota la vida va amagar que no sabia ni llegir ni escriure. "A casa som orgullosament xarnegos. L'avi Eduardo no sabia ni llegir ni escriure, era analfabet, i jo em dedico a llegir i escriure. Podria entendre el premi com una venjança per les mirades de superioritat que hem hagut d'aguantar els que hem vingut de baix de tot, però no ho faré. L'entenc com una celebració pel progrés, un èxit col·lectiu. És gràcies a l'escola pública, l'esplai i les places", ha reblat.

Vilarasau ha protgagonitzat un altre dels moments àlgids de la nit, quan ha agraït al director de 'Casa en flames', Dani de la Orden, que hagi donat protagonisme a una dona de més de 60 anys que "no està malalta" i té "vida pròpia". “Cada vegada hi ha més dones de certa edat en el cinema, estem lluny d’arribar a la normalitat i no podem permetre de perdre la mirada d’aquestes dones que han arribat a una edat que han de decidir com gestionar els darrers anys de la seva vida", ha afirmat.

Alhora, ha explicat que hi ha "velleses lluminoses i divertides i altres que no", però creu que si el cinema incorporés dones d'edats més avançades es neutralitzaria la por d'envellir i les dones podrien deixar de castigar els cossos perquè arribin a un "moment inevitable”.

Un palmarès força repartit

Tot i que l'atenció de la gala ha estat força centrada en 'El 47' i 'Casa en flames', la d'aquest dissabte també ha estat la nit de 'Polvo serán', que a més d'imposar-se en una de les categories principals, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, ha recollit tres Gaudí més: el de millor direcció d’art, millor muntatge i millor música original per Maria Arnal.

D'altra banda, 'Segundo premio', la biografia apòcrifa del grup musical Los Planetas i candidata espanyola als Oscars, ha protagonitzat una de les sorpreses de la nit en guanyar el Gaudí a la millor direcció, a més del de fotografia i so. Pol Rodríguez, que ha recollit l'estatueta en nom dels dos perquè Lacuesta no hi ha pogut assistir, ha reivindicat l'ofici de músic, pal de paller de la premiada pel·lícula. "'Segundo premio' parla de l'amistat i el treball en equip, ha estat un viatge psicodèlic i que ha estat possible només gràcies al treball col·lectiu", ha conclòs.

'Salve Maria', l’últim projecte cinematogràfic dirigit per Mar Coll, ha guanyat el premi a millor guió adaptat i millor interpretació revelació per Laura Weissmahr. Coll ha dedicat el Gaudí a Valentina Viso, coguionista del film. "Si fa més de 30 anys ella no hagués entrat a la meva vida probablement no faria pel·lícules perquè no m'hauria fet les preguntes adequades". La directora ha assegurat que la seva gran fortuna és fer pel·lícules amb els seus amics.

L’estatueta a millor documental de l’any ha anat a parar a les mans de Patrícia Franquesa per 'Diari de la meva sextorsió'; el guardó a millor animació se l’ha endut 'Papallones negres', de David Baute, un drama sobre els migrants climàtics; i el millor curtmetratge ha reconegut la cinta 'El príncep', d’Alex Sardà. L’oscaritzada 'Anatomia d’una caiguda', de Justine Triet, ha guanyat el premi a millor pel·lícula europea. La millor direcció novella ha estat per a Celia Giraldo amb 'Un lugar común'.

Premi honorífic per a Paco Poch

Qui ha patit menys nervis durant la gala perquè ja tenia premi assegurat és el productor Paco Poch, que ha rebut el Gaudí d'Honor - Miquel Porter 2025. En el discurs d'agraïment, ha reconegut que se sent còmode experimentant i treballant des dels "marges". "La producció és espai on es troben el caliu humà i la recerca. És tan important com l'obra acabada", ha assegurat. En aquest sentit, ha demanat al jovent que barregi "seny i rauxa" i els "errors i les troballes" perquè quan aparegui la inseguretat, un li pugui fer font per dir que sí a projectes que un professional pot témer.

Un altre dels discursos més esperats de cada gala dels Gaudí és el de la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, que també s'ha mostrat molt reivindicativa en l'edició d'enguany. Judith Colell encara l'últim any de mandat i ha celebrat que l'entitat estigui "consolidada i respectada". Ha constatat que el públic ha respost a les propostes cinematogràfiques, en un any "brillant per al cinema català", però ha reclamat evitar caure en l'autocomplaença.

"Ha costat molt i volem estar a l'altura", ha afirmat. En aquest sentit, ha demanat al sector -que "per fi té múscul"- continuar demostrant que el cinema català és "bo i divers". Al mateix temps, s'ha mostrat preocupada pels nous casos d'abusos en el sector, una "xacra que cal erradicar". "Que cap assetjador se senti mai més impune".

La dissetena edició dels Premis Gaudí s'ha celebrat després d'un any de rècord històric per al cinema en català, amb un 47% de pel·lícules candidates rodades en la llengua pròpia. El català també ha assolit un rècord de públic. Les versions originals, doblades o subtitulades, impulsades per les més de 700.000 entrades venudes de 'Casa en flames' i 'El 47', freguen el milió d'espectadors, el millor resultat a les sales de les dues darreres dècades.

De fet, el 2024 es va registrar un rècord de 986.930 espectadors de cinema en català. En concret, hi ha hagut 728.435 espectadors per versions originals en català, 240.383 per a versions doblades en català i 18.112 per a subtitulades. La xifra d'espectadors totals és la millor en 21 anys, des que el 2003 se'n van registrar 1.073.898, però que representava un 3,67% del total d'entrades. El 2024 el pes va rondar el 7%, el màxim en com a mínim 3 dècades.