Josep Maria Pou: "Ser actor m'ha convertit en un obsès dels mecanismes de la memòria"
Mapes mentals
- L'actor Josep Maria Pou explica quin mètode fa servir per memoritzar els textos
- El cervell funciona a través de la interconnexió entre la raó i l'emoció, que treballen conjuntament
La memòria és una habilitat important per a qualsevol persona, però es torna imprescindible en el cas de la interpretació. Per als actors i les actrius, memoritzar els textos no només és una eina per a posar-se en la pell dels personatges, sinó que també és l’element indispensable per a portar-los a la vida i traslladar les històries al públic. Per a l’actor Josep Maria Pou, cuidar i treballar la memòria s’ha convertit en una necessitat inherent a la seva professió.
Un mètode únic
“Necessito soroll, xivarri i, sobretot, moviment.“
Pou, amb més de seixanta anys d’experiència dalt dels escenaris, explica a Ana Boadas, presentadora del programa ‘Mapes Mentals’, el seu curiós mètode per a aprendre's els textos. Contràriament a la creença popular que relaciona la instrucció de les obres amb el tradicional estudi d’una matèria escolar, l'intèrpret defuig de la idea de tancar-se a casa en silenci per treballar. “Necessito soroll, xivarri i, sobretot, moviment”, explica.
La seva tècnica és única i comença just en despertar-se. Es lleva aviat, esmorza lleument, després surt a caminar amb el text a la mà, i mentre passeja pel carrer va memoritzant frase a frase. Repeteix les línies fins que es converteixen en part del seu repertori mental i, mentrestant, va observant la gent, els aparadors, l’entorn... Al cap d’unes dues hores, dona per acabada l’excursió i no torna a pensar en el text fins a la nit. Cada dia, abans d’anar a dormir, repassa el text que ha treballat durant el matí. I, mentre somia, assegura que “esdevé el miracle”. "Algú entra al dormitori amb un pot de laca per fixar tot allò que he memoritzat durant el dia”, bomreja Pou.
Cada text, un nou món
Tot plegat, la professió, la llarga experiència i el peculiar mètode de Josep Maria Pou per recordar els papers que després ha d’interpretar, fan que, segons confessa, el seu ofici l’ha convertit “en un obsés dels mecanismes de la memòria". Tot i que considera el "mètode Pou" com infal·lible, admet que hi ha alguns textos moderns, especialment aquells sense una estructura definida, que el posen a prova. Per contra, troba els textos en vers com els més fàcils de memoritzar, ja que "tenen musicalitat i rima".
Ana Boadas a l'entrevista amb Josep Maria Pou
Un dels seus últims papers ha estat a l’obra de Florian Zeller, 'El Pare' on l'actor es posa a la pell d’un home de 76 anys que, tot i la seva cultura i enginy, lluita contra l’alzheimer. “He passat pensant que el personatge un dia podria ser jo”, assegura. Amb tot, Josep Maria Pou també afirma que això l’ha col·locat en un lloc de “vulnerabilitat” que li ha jugat a favor a l’hora d’interpretar-lo.
