'Rumba a Barcelona', l'himne de Gato Pérez als barris obrers
Simfonola
- El cantant Gato Pérez va renéixer la rumba catalana a la dècada dels anys 70
- Descobreix de què tracta la cançó 'Tant de bo' de Suu
El músic Gato Pérez va reviure el gènere de la rumba catalana a la dècada dels 70. A la cançó 'Rumba de Barcelona' exalta tots els nuclis urbans més desfavorits de la ciutat. 'Simfonola' dona a conèixer les curiositats del tema amb la interpretació del 1980 al programa 'Musical Express', presentat per Àngel Casas als estudis de Miramar.
A través de la lletra del tema, l'artista explica la barreja del qual neix: “és filla de Cuba i d'un gitanet”. A l'actuació hi ha instruments com la guitarra espanyola, els bongos o les palmes mentre que als versos es fa referència a la paraula ‘aigua’, una expressió típica cubana.
Himne dels barris
‘Rumba de Barcelona’ s'ha convertit en un himne de les zones més humils de la ciutat comtal. El cantautor hi esmenta un total de 19 barris, deixant fora àrees de major nivell socioeconòmic com Sarrià, Sant Gervasi o l’Eixample. N'hi ha alguns que ja no existeixen, com el Somorrostro, un veïnat de barraques que estava situat a la vora de la platja, on es troba avui l'Hospital del Mar.
“Gràcia, rei de tots els barris“
A més, el cantant menciona municipis que es van independitzar de Barcelona com l'Hospitalet del Llobregat o Sant Adrià del Besòs. A mitjans dels anys cinquanta, en aquests carrers vivien majoritàriament andalusos i gitanos. Allà va néixer la rumba catalana. A Gràcia, l’any 1977, un mestre gitano va introduir Gato Pérez en aquest estil. De fet, l'artista tanca la cançó glorificant aquest barri: “Gràcia rei de tots els barris, de la festa del sabor”.
Impulsor de la rumba catalana
La rumba catalana barreja la intensitat del flamenc i els ritmes tropicals de Cuba. Gato Pérez, nascut a Buenos Aires (Argentina), era net d'exiliats espanyols de la Guerra Civil. Durant la seva joventut a Llatinoamèrica va explorar gèneres com el rock and roll, la bachata o la salsa, la qual cosa li va permetre incorporar elements culturals de tot arreu al seu estil. Com diu a la peça, “la nostra Rumba de Barcelona, està marejada de voltar el món”.
A causa de la popularitat de la Movida madrilenya, la rumba catalana va començar a perdre força als anys 70. En aquell moment, Gato Pérez va decidir compondre cançons d’aquest estil per reivindicar-lo. Gràcies a ell, aquest gènere va passar de tocar-se als carrers a aparèixer als mitjans de comunicació.
Les seves lletres dels seus temes eren poesia urbana, ja que parlaven sobre la realitat de la classe treballadora de la ciutat. El músic feia servir la seva veu per denunciar les injustícies socials i reivindicar la pluralitat artística dels barcelonins. Per això, a les cançons barrejava el català i el castellà sense prioritzar una llengua o l'altra.
Gato Pérez va morir l'any 1990, amb 39 anys, a causa d'un infart. La plaça del barri de Gràcia on va aprendre la rumba de la mà del mestre gitano, avui porta el seu nom.
