Andrea Ros, divulgadora perinatal: "Encara no sé què és ser bona mare"
Mapes mentals- La maternitat afronta reptes com la conciliació, la poca investigació en salut perinatal o la pressió per ser "mares perfectes"
- Segons l'OMS, una de cada 10 dones desenvolupa depressió postpart
La maternitat és un viatge ple d’emocions intenses i contradictòries. L’actriu Andrea Ros comparteix al programa ‘Mapes Mentals’ la seva experiència, plena de llums i ombres, com a mare de dos fills. L’inici d’aquesta aventura revolucionària comença quan el test d’embaràs surt positiu, un moment que Ros defineix com “un salt al buit”, i que encapsula perfectament la barreja d’alegria, por i incertesa que moltes dones senten quan es preparen per a la maternitat.
Maternitats reals, no perfectes
Tenir criatures ha suposat per a l’actriu un canvi de vida personal, però també professional. Arran del naixement del seu primer fill, quan ella tenia 24 anys, el seu interès per aprendre sobre la maternitat i, sobretot, per parlar-ne sense tabús ni floridures, la van portar a iniciar un camí en l’activisme. Des de llavors, ha trobat un espai de divulgació a les xarxes socials, des d’on parla sobre “mares i infància” a través del perfil @madremente.
“Ser mare és experimentar una transformació profunda“
Ros assegura que "ser mare és experimentar una transformació profunda”, en part perquè, segons ella, les expectatives sovint no tenen res a veure amb el que acaba sent la realitat. Tot i ser referent en la divulgació de la infància, l’actriu confessa que no té totes les respostes, “que m’expliquin què és ser bona mare, que jo encara no ho sé”. Així doncs, i com remarca ella al capítol, “hi ha tantes maneres de ser mare com mares sent-ho”.
Un dels temes que ha explorat en el seu vessant de divulgadora és el de la pressió estètica durant la gestació. A Internet abunden les imatges idíl·liques d’embarassades, però la realitat sovint inclou emocions negatives, com la culpabilitat per no complir amb les expectatives socials sobre l’aparença física. "Quan vaig veure que la roba d’embarassada no em quedava tan bé com suposadament havia de lluir, vaig pensar: mira, una altra mentida”, comenta l’activista.
Del primer al segon fill: maternitats diferents
Segons Ros, la manca d'informació i de recursos adequats afavoreix que moltes mares puguin sentir-se desbordades, sobretot durant els primers dies de vida del nadó. Per a aquesta divulgadora, el moment posterior al naixement va ser especialment dur, marcat per la vulnerabilitat física i emocional: la incomoditat del cos en procés de recuperació, la pressió d’aprendre a cuidar el nadó i l’atenció de l’entorn van convertir aquelles hores en un autèntic repte. En aquest sentit, l’actriu destaca la importància de parlar del postpart, una etapa que descriu com "dolor i plaer en contínua convivència".
En la conversa amb la presentadora del programa, Ana Boadas, Ros explica com ha canviat la seva manera d’exercir com a mare amb el naixement del seu segon fill. Per a l’entrevistada, l’arribada d’aquest nou membre sovint implica que es passi d’un enfocament perfeccionista, amb atenció i estímuls constants, desenes d’activitats lúdiques o una rigidesa en horaris i rutines, a una maternitat més relaxada. “Quan veus que no arribes a tot, et tornes més flexible”, explica, i admet que amb el temps s’aprèn a deixar de banda l’exigència que imposa la societat.
