Enlaces accesibilidad

Aquest és el benefici de mantenir el pacient despert durant una operació de tumor cerebral

  • El doctor Andreu Gabarrós, cap de neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge, ha operat més de mil tumors cerebrals
  • Pots veure el documental ‘La Simfonia dels Herois’ a RTVE Play Catalunya

Per
Pacient despert durant una operació per extraure un tumor cerebral
Pacient despert durant una operació per extraure un tumor cerebral

“M’encanta cantar i m’encanta la música i no voldria que es veiés afectada d’alguna manera la meva capacitat de cantar.” Això és el que Fernando Quiñones va dir al doctor Andreu Gabarrós, cap de neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge, quan el 2019 va rebre el diagnòstic sobre el tumor cerebral que tenia: l'havien d’operar. Per sort, era petit i estava situat en una zona del cervell on no hi ha àrees funcionals.

Miquel Viñas, que va rebre radiocirurgia el 2018, també estava preocupat per saber si podria continuar tocant la guitarra, treballant al laboratori o conduir el seu vehicle: “Això m'amoïnava perquè em representava que, suposant que la vida no estigués compromesa, em podia representar un canvi radical de com havia estat la meva vida.”. Aquest és un dels objectius del doctor Gabarrós quan opera d’un tumor cerebral: intentar que durant l’extracció no es vegin afectades funcions bàsiques. Per això, manté els seus pacients desperts durant les intervencions que duu a terme.

El doctor Andreu Gabarrós durant una operació

El doctor Andreu Gabarrós durant una operació

Operació d’un tumor cerebral amb el pacient despert

En cada operació estàs entre la vida i la mort

Andreu Gabarrós es dedica principalment a tractar tumors cerebrals, n’ha extret més de mil, sobretot aquells que estan situats en àrees del cervell que són essencials perquè el malalt pugui fer la seva vida amb el màxim de normalitat possible. En una intervenció de neurocirurgia, cada mil·límetre compta: “En cada operació estàs entre la vida i la mort. Si les coses no van bé, el pacient es pot morir o es pot quedar com una persona que no pot fer una vida normal.”

Necessitem que el pacient parli

Per extirpar un tumor cerebral, l’equip de neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge opera els pacients desperts quan necessita identificar funcions que no es poden identificar d’una altra manera. “Necessitem que el pacient parli i mentre parla, nosaltres estimulem i bloquegem la funció del llenguatge. D'aquesta manera anem fent un mapa de punts que participen en el llenguatge i aquells punts després, quan fem la resecció del tumor, els hem de respectar perquè si no els respectem, sabem que quedarà un dèficit de llenguatge en el postoperatori. L'única manera de fer ho és amb el pacient despert”, detalla el doctor Gabarrós en el documental ‘La Simfonia dels Herois’, disponible a RTVE Play Catalunya. Segons l'especialista en càncers cerebrals, hi ha pocs metges en el món que facin servir aquesta tècnica.

Mapa de punts al cervell durant una operació per treure un tumor cerebral

Mapa de punts al cervell durant una operació per treure un tumor cerebral

Hi ha una sèrie d'activitats que es poden fer dins del quiròfan per intentar preservar les funcions bàsiques del cervell i deixar el mínim d'impacte possible per garantir que la vida de la persona afectada sigui el més semblant possible a com era abans de l'operació. “Si un pacient és músic, hi ha una àrea que participa molt directament de la música, doncs podem explorar aquesta funció dins del quiròfan, posant música o tocant instruments. Hem posat jugadors professionals d'escacs al quiròfan fent tasques de jocs d'escacs”, apunta Andreu Gabarrós.

Un pacient toca uns tambors durant una operació per extraure un tumor cerebral

Un pacient toca uns tambors durant una operació per extraure un tumor cerebral

Persones afàsiques a ‘La Simfonia dels Herois’

El 2008 Montserrat Massana, logopeda, va ser operada d’un tumor cerebral per Andreu Gabarrós. Va passar 11 hores al quiròfan, bona part del temps va romandre desperta. Va sobreviure al càncer, però, després de la intervenció, va patir afàsia, un trastorn en el llenguatge que li impedia parlar a causa d’una lesió en el cervell. “Quan vaig quedar afàsica, que vaig sortir de l'hospital, que no deia res de res, em va agafar un patatús. Em va caure tot el món a sobre i vaig patir molt perquè jo m'ho esperava. No m'esperava que no em poguessin sortir les paraules, clar, jo era logopeda i afàsica”, va comentar la Montserrat al documental ‘La Simfonia dels Herois’.

La Montserrat va trigar nou mesos a recuperar la parla. Quan va tornar a treballar com a logopeda va decidir formar una coral d'afàsics. “Si treballes el llenguatge a través de les cançons et surten les paraules. Poder fer això amb els meus amics pacients afàsics és brutal”, assegurava.

Anys més tard, el doctor Gabarrós va trucar a la Montserrat per proposar-li que la seva coral participés fent els cors en la gravació d’un disc que estava preparant amb deu temes inspirats en els seus pacients. Juntament amb el seu grup de música, Dorigen, el neurocirurgià va compondre una cançó titulada ‘Lluny de mi’ pensant en les persones que s’havien quedat afàsiques a causa d'un tumor al cervell.

La coral d'afàsics durant la gravació del tema 'Lluny de mi'

La coral d'afàsics durant la gravació del tema 'Lluny de mi'. La logopeda Montserrat Massana és a la dreta.

Montserrat Massana va viure 13 anys sense recaiguda, però va morir per una altra malaltia. No va poder assistir al concert per presentar el projecte ‘La Simfonia dels Herois’, celebrat el maig de 2023 a l’Hospitalet de Llobregat, que recollia el tema on cantava. Tanmateix, el seu marit i la seva germana van anar en representació seva.