Tenir complexos és normal, que et condicionin la vida pot ser un problema
Mapes mentals- La insatisfacció corporal pot generar baixa autoestima i derivar en problemes de salut i trastorns com l'anorèxia nerviosa
- La pressió estètica està molt present en professions vinculades al cos, com la interpretació
Vivim, ara més que mai, en una era de culte al cos. Les xarxes socials, la publicitat i tota la iconografia visual promouen una sèrie d’estàndards de bellesa que, de no encaixar amb ells, ens poden fer sentir diferents i exclosos del grup. El bombardeig constant d’imatges de cossos “perfectes” afavoreixen la comparació amb els altres i poden perjudicar la nostra autoestima.
La psicòloga Sònia Cervantes assenyala al programa 'Mapes Mentals' que “tots tenim parts de nosaltres mateixos que no ens agraden; el més complicat és l’acceptació d’un mateix”. Aquesta manca d’aprovació pròpia, sovint és generada per la creença que no som prou “bons” o perfectes”, un fet que ens porta a centrar-nos més en les nostres diferències respecte als altres: “el meu nas és massa gran”, “tinc molt pocs cabells”, o qualsevol detall que, en els mateixos ulls és un defecte.
La pressió estètica a les xarxes i els mitjans impacta en l’autoestima, especialment en els adolescents.
Adolescència i complexos físics
“Vivim en una societat que s’alimenta de les nostres inseguretats“
Segons Cervantes, “vivim en una societat que s’alimenta de les nostres inseguretats i ens converteix en un producte per la indústria de la bellesa”. L'experta alerta sobre com aquesta tirania de la bellesa està present en totes les etapes de la vida, i denuncia que cada cop afecta més les generacions més joves. Segons la psicòloga, cada cop és més freqüent veure casos de nenes petites que comencen a seguir rutines de bellesa, utilitzant cremes antiarrugues i d’altres productes dissenyats per a adults, només perquè ho han vist a les xarxes socials i els han fet creure que ho necessiten.
Aquesta situació es pot accentuar durant l’adolescència, una etapa en què el cos tendeix a passar per una sèrie de canvis, que poden generar una percepció sobre un mateix més aviat negativa. A aquest context de transició física cal afegir-li la pressió social que existeix al voltant dels cossos normatius, un cúmul de factors que afavoreix que els sorgeixin els complexos i que esdevinguin un focus de preocupació per als adolescents.
Amb el pas del temps, aprenem a conviure amb les nostres “imperfeccions”, però avui en dia ho tenim més difícil perquè els recordatoris són molt més constants que en d’altres èpoques. Com apunta l’antropòleg Jordi Colobrans, “sempre hem volgut presentar-nos davant dels altres de la millor manera, però ara hi ha més canals on es manifesten models i, en el joc de les aparences tothom vol semblar allò que no és.”
Segons la psicòloga Mar Muro, l’única manera de no obsessionar-se amb els complexos implica acceptar la realitat: “Has d’aprendre a viure amb els teus complexos perquè tots som cossos diferents i canviants”. Si no ens acceptem tal com som, tenim una visió esbiaixada de la realitat, perquè no podem veure més enllà del que no ens agrada. És el cas de l'actriu i cantant Elena Gadel, que confessa com fins fa relativament poc no ha aconseguit treure pes de la seva pròpia motxilla de complexos i rebel·lar-se contra les imposicions socials. Com afirma l'artista, "ja és hora de canviar".
