Trencant tabús: l'addicció com a malaltia

• L'addicció es manifesta amb el consum de substàncies i amb conductes i comportaments nocius
• El xef Nandu Jubany reconeix que està "enganxat" a la feina

Les addiccions són problemàtiques complexes, que van més enllà de l’abús de les drogues, i que encara estan sotmeses a un gran estigma i desconeixement social. No són una feblesa ni una decisió personal, sinó una malaltia. Així les defineix Lucía Hipólito, doctora en farmàcia i experta en addiccions. En una conversa amb Ana Boadas al programa ‘Mapes Mentals’, l'especialista subratlla la necessitat de generar una nova visió en la comprensió i el tractament de la dependència de substàncies nocives.

Un problema sense distincions

“El 20% de la població és més vulnerable a tenir una addicció“

Per a fer-ho possible, Hipólito defensa és fonamental transformar els imaginaris socials que existeixen sobre les persones que conviuen amb aquests trastorns. Sobre aquest punt, l'experta posa sobre la taula una realitat clara: l’addicció no discrimina, qualsevol persona pot desenvolupar la malaltia al llarg de la seva vida. Tot i aquest risc inicial, hi ha grups més susceptibles a caure-hi que d’altres: “el 20% de la població és més vulnerable a tenir una addicció”, exposa.

Aquesta ruleta russa es deu, principalment, al seu origen biopsicosocial, que la converteix en una patologia molt complexa, influïda per factors genètics, socials i individuals. D’aquesta última variable, per exemple, en destaca el patiment emocional. Segons Lucía Hipólito, “utilitzem les substàncies per a sentir-nos millor perquè, d’alguna manera, ens sentim malament amb la nostra vida”.

Lucía Hipólito, doctora en farmàcia i experta en addiccions, a 'Mapes Mentals'.

En aquesta línia, la doctora posa el focus sobre la diversitat de les addiccions: “no és un tot o res, hi ha molts tipus d'afectacions”. Malgrat que històricament s’ha vinculat amb el consum de drogues, “l’addicció dependrà del que tinguem a mà”, motiu pel qual també poden esdevenir problemàtiques les conductes i els comportaments, com l’ús del mòbil o el sexe, entre molts d’altres.

Com s'origina una addicció?

Hipólito explica que l’addicció s’inicia amb un mecanisme natural del cos. El cervell interpreta que una determinada substància o conducta són imprescindibles per a la pròpia supervivència. Aleshores, quan s’ha modificat l’estructura cerebral i el sistema de gratificació, la persona en desenvolupa una dependència psíquica i física i comença a creure que no pot sobreviure sense ella, fent que la conducta s'alteri fins al punt de convertir el dia a dia en una cerca i consum constants.

El camí cap a la recuperació

“S'ha de fer un dol“

Superar una addicció no és un repte fàcil i requereix, “com qualsevol altra malaltia, un tractament i un procés”, assenyala la doctora, però remarca que “se’n pot sortir”. A banda de seguir correctament aquest camí i d’entendre com funciona aquesta malaltia, segons Mireia Laporte, psicòloga experta en rehabilitació d’addiccions, la superació no és possible si no s’està plenament convençut d’aquest pas, i que implica "fer una renúncia de per vida a qualsevol substància o comportament addictiu". Per últim, també requereix un procés d'autoconeixement, d'entendre els perquès d'aquestes conductes per a poder trobar la manera d'afrontar les pors o els problemes amb mètodes menys nocius.