Jo Alexander, escriptora: "M'avorreixo molt"
Noms Propis - Jo Alexander acaba de publicar el volum de contes “Una dona qualsevol torna a casa”
- L’autora barcelonesa combina l’escriptura amb la música i el guió a televisió
Jo Alexander va néixer en una família on manaven molt els homes, de l'estil a El Padrino, recorda. Malgrat tot, ella mai s’ha considerat una dona submisa. La prova és la seva darrera novel·la, una compilació de contes on les protagonistes són tot dones que assassinen homes joves. "Una dona qualsevol torna a casa" és un llibre protagonitzat per dones ferides profundament que fan justícia pel seu compte, aparentment dones convencionals que han passat de ser víctimes a executores. La venjança se serveix freda, com se sol dir. Sigui com sigui, un llibre que la crítica ha comparat amb el relat de Julio Cortázar o David Mamet per la seva agilitat i imprevisibilitat.
Jo Alexander és escriptora, però sobretot és una ànima artística i lliure. Va néixer el 1977 a Barcelona, els seus pares eren antiquaris i la sensibilitat artística li ve de família. Va començar a escriure animada per a una professora de llengua, i amb 19 anys va publicar la seva primera novel·la “Extrañas criaturas”. D'aquí va passar als mitjans de comunicació, com a redactora, presentadora i guionista, i ha fet incursions en el món de la música amb el grup Glamour.
Explica que va començar a escriure abans que a llegir les grans obres, una forma molt atípica de començar l'ofici d'escriptor. Amb 10 o 12 anys ja escrivia el que feia en aquell moment o el que veia pel balcó. Diu que a l'escola s'avorria molt i, de fet, era una estudiant molt dolenta. Encara ara remarca que necessita que la sorprenguin, tant en els llibres com en la vida, perquè "m'avorreixo molt fàcilment". Tant és així, que de vegades ha decidit escriure un llibre per autoimposar-se una feina i fer alguna cosa.
“el que distingeix un escriptor és la qualitat literària“
Jo Alexander no és amiga de la rutina. Així, la seva creativitat sorgeix dels marges de l’anarquia. Diu que no segueix cap mètode per escriure. Les paraules li broten del cor guiat pel cervell, confessa. Fins i tot diu que a vegades, i sense ser creient, hi ha una veu supraterrenal que li dicta les novel·les. Això sí, per a ella és molt important la qualitat literària. “Ara tothom pot escriure, l’escriptura s’ha democratitzat, però el que distingeix un escriptor és la qualitat literària”.
