'Que tinguem sort': el veritable significat de la cançó de Lluis Llach
Simfonola
- El cantautor Lluis Llach va escriure el tema 'Que tinguem sort' sobre el futur i l'esperança
- Descobreix el significat del tema ‘M’aclame a tu’ d’Ovidi Montllor a 'Simfonola'
Poques cançons del segle passat han transcendit tant com ‘Que tinguem sort’ de Lluís Llach. Publicada l’any 1974 dins de l’àlbum I si canto trist... aquest tema que aparentment parla d’amor i esperança, amaga, en realitat, un rerefons polític.
Lluís Llach tocant la guitarra i cantant
La il·lusió pel canvi
El programa ‘Simfonola’ mostra l'actuació en directe de 'Que tinguem sort' que Lluís Llach va fer al Teatre Grec a ‘A su aire’ l'any 1974. Aquest recital no es va poder emetre fins al març del 2007 perquè l'artista es va adreçar al públic en català, quan el règim franquista ho prohibia.
La idea de la cançó va sorgir quan Llach es trobava encara a la universitat. Amb els seus companys d’econòmiques va sorgir el tema de la il·lusió pel canvi que es començava a intuir: la fi de la dictadura. Per poder escapar la censura, va compondre-la com si parlés d’una relació sentimental.
Els versos de ‘Que tinguem sort’ parlen sobre el futur i l’esperança i es poden interpretar de manera individual o col·lectiva. L’inici del tema, “Si em dius adeu, vull que el dia sigui net i clar”, és una metàfora del desig de renovació. També parla de camí compartit i de la importància de caminar junts, una idea que s’utilitzava molt en el context polític de l’època.
Amb el pas del temps, el tema ha superat les barreres generacionals i s’ha consolidat com la cançó més escoltada de Llach a totes les plataformes digitals. Una melodia que l’han interpretat artistes com Manu Guix o l’exconcursant d’’Operación Triunfo’, Samantha, que la va escollir com a carta de presentació per la gala 0.
Lluís Llach assegut a unes escales
Defensa de la catalanitat
Nascut a Girona el 1948 i crescut a Verges, Lluís Llach es va convertir en una de les veus més destacades de la Nova Cançó, un moviment que es va caracteritzar per defensar la llengua i cultura catalana durant la dictadura franquista. Llach es va inspirar en figures com Raimon i Joan Manuel Sarrat, va dedicar bona part de les seves lletres a la reivindicació i a la lluita per la llibertat.
A més de ‘Que tinguem sort’, altres cançons com ‘L’estaca’ o ‘Viatge a Ítaca’ han esdevingut referents musicals i simbòlics als territoris de parla catalana. Amb una carrera musical que s’ha estès durant dècades, el cantautor també ha explorat altres facetes, com la literatura i la política, implicant-se directament en moviments socials.
