La hipocondria: un trastorn d'ansietat més greu del que sembla
- El doctor Enric Álvarez explica a 'L'Altaveu' les qüestions més essencials relacionades amb la hipocondria
- Les persones hipocondríaques tenen un 60% més de possibilitats de morir que les que no pateixen cap malaltia mental
Hi ha persones que viuen constantment amb la por de morir o de contraure alguna malaltia. Gairebé tothom, alguna vegada, s'ha preocupat excessivament per la seva salut. Les persones que pateixen hipocondria conviuen diàriament amb aquest sentiment.
És el cas de la cantant Aitana, que s'ha sincerat en una entrevista a la Cadena SER i ha reconegut que, durant anys, pensava que moriria aviat: "Des de ben petita pensava que em passava alguna cosa i no volia anar al metge perquè no em detectessin res", ha confessat l'artista, que ha reconegut que la teràpia li ha sigut de gran ajuda. El doctor Enric Álvarez, excap de psiquiatria de l'Hospital Sant Pau, explica a 'L'Altaveu' què és el més important que s'ha de saber sobre una persona hipocondríaca.
1. Què és la hipocondria?
“És el convenciment persistent que es pateix una malaltia greu“
Segons Álvarez, la hipocondria és una malaltia: "És el convenciment persistent, malgrat totes les proves en contra, que es pateix una malaltia greu", explica el doctor. Les persones hipocondríaques tenen una por constant de tenir una patologia important.
2. Quins són els símptomes?
L'especialista afirma que quan una persona està convençuda que té una malaltia molt greu, pateix ansietat, insomni i pensaments reiteratius: "Hi ha tota una simptomatologia secundària al convenciment, que és el símptoma primari", apunta Álvarez. Per assegurar-se que una persona és hipocondríaca "ha d'interferir d'una manera significativa en la seva autonomia i en la seva vida", diu l'expert.
3. La relació amb els metges
Tot i que l'exemple d'Aitana es pot trobar en moltes persones hipocondríaques, és a dir, no voler anar al metge per por que diagnostiqui alguna patologia, el doctor assegura que és més freqüent trobar gent que va al metge per confirmar si té cap malaltia. "Quan una persona té molta por a alguna cosa, hi ha persones que l'eviten constantment i d'altres que s'hi aboquen de cap", diu l'expert, en referència al fet que hi ha persones que necessiten que se'ls descarti persistentment i contínuament la malaltia.
A l'esquerra, la presentadora Danae Boronat, i a la dreta, el periodista Ernest Codina.
4. L'internet, un mal servei
Segons Álvarez, buscar a internet quan fa mal alguna cosa "per a una persona que pateix hipocondria és fatal". Malgrat tot, aquesta praxi, tal com diu l'especialista, pot fomentar idees hipocondríaques en molta gent.
5. On rau la diferència entre un hipocondríac i un aprensiu?
“La hipocondria no deixa viure, no permet prou autonomia“
És important no confondre ser hipocondríac amb ser aprensiu, no és el mateix. "La hipocondria no deixa viure, no permet prou autonomia per fer tasques de treball, socioemocionals o familiars", assegura el doctor. En canvi, "si una persona té, de tant en tant, la sensació de tenir un infart i passa una mala estona, fa una consulta i li diuen que no en té, passen sis mesos i no torna a passar res, no és hipocondríac, té alguna idea hipocondríaca, que això li passa a qualsevol", raona Álvarez.
6. Quin tractament té?
La hipocondria s'ha de diagnosticar per part d'un psiquiatre. L'especialista considera que "no té un tractament eficaç com pot tenir la depressió o l'esquizofrènia. S'ha de fer un tractament combinat". Els antidepressius moderns, els serotoninèrgics, redueixen una part de la hipocondria, però el doctor adverteix que "també requereix un abordatge psicoterapèutic d'exposició". Álvarez té la concepció que "hi ha un factor molt important, molt semblant a la fòbia, que és tenir molta por d'enfrontar-se a una situació determinada". L'exposició és progressiva a allò que tem el pacient, que es tracta de construir una jerarquia d'ansietats i, mitjançant tècniques, minimitzar les pors.
7. Els hipocondríacs viuen cinc anys menys
“Les persones que tenen hipocondria tenen un 60% més de possibilitats de morir“
Un estudi suec ha arribat a la conclusió que les persones que pateixen hipocondria moren abans que els que es preocupen menys per la salut, concretament viuen una mitjana de cinc anys menys. Segons Álvarez, el que és important d'aquest treball és que "les persones que tenen hipocondria tenen un 60% més de possibilitats de morir respecte a les que no pateixen cap malaltia mental". El doctor afegeix que, "quan es parla de morir per causes externes i no de malaltia, arriba al 250% més".