L'escriptora Empar Moliner: "Soc una procrastinadora social"
Mapes mentals- L’escriptora Empar Moliner assegura que evita o posposa les trobades socials
- Tot i que hàbit de procrastinar s'associa amb la falta d'esforç, també pot ser positiu
Cuiners creatius, enginyers analítics, advocats persuasius, artistes amb un gran món interior... Cada professió va associada amb una sèrie de percepcions i d’estereotips, però sempre hi ha algú que no acaba d’encaixar en aquest cànon. És el cas de l’escriptora i periodista Empar Moliner, que trenca amb el clixé de caos i desordre que s’acostuma a tenir dels escriptors.
Moliner, Premi Ramon Llull 2022, conversa a ‘Mapes Mentals’ sobre la procrastinació, l’hàbit de deixar per a més endavant aquelles activitats o situacions que s’han d’atendre i substituir-les per d’altres més “agradables”. Tal com explica a la presentadora del programa, Ana Boadas, en la feina és molt metòdica i compleix sempre els horaris que s’autoimposa per treballar. Tot i això, al mateix temps confessa que hi ha algunes tasques que li fan “molta mandra” i que intenta evitar, com fer factures, per exemple. “Prefereixo fregar plats a presentar el llibre d’algú”, admet.
De la mandra per treballar a la mandra social
Aquesta fèrria disciplina en l’àmbit professional d'Empar Moliner es “compensa” amb una tendència contrària en les relacions socials. En aquest context, l'escriptora es considera una “procrastinadora” social, és a dir, sovint evita o ajorna trobades amb altres persones, perquè, quan és a punt d’arribar el dia de la cita marcada, sempre pensa que "si s’anul·lés, seria tan feliç!”
Però, tot i pensar a cancel·lar-ho no és el mateix que fer-ho, generalment les trobades es mantenen. El que més li costa A Moliner és la sensació de no saber què fer o què dir als actes socials, però reconeix que, en general, les persones li interessen, i que, un cop és a aquestes reunions, s’ho acaba passant bé i s’hi troba a gust en companyia dels altres.
"Ja quedarem"
En els casos en què la desgana era superior, Empar Moliner confessa que, quan la seva filla era petita, “havia mentit dient que tenia alguna malaltia o febre”. Ara que ja és més gran, la periodista recorre a alguns recursos per ajornar o evitar anar-hi. La seva eina predilecta és encomanar-se a la idea del “ja quedarem”: “De vegades, perquè no es noti que no vols quedar amb algú, dius molt de veure-us”. La idea consisteix a proposar-ho sense marcar data ni propòsits concrets, allargant indefinidament el pla i esperant que passin els mesos sense concretar-ho.
“Quan tens poc temps, les coses surten millor“
L’escriptora reconeix que la procrastinació en tots els àmbits és molt temptadora i que, algunes vegades, la pràctica de fer les coses a última hora pot afavorir que els resultats siguin molt més bons del que inicialment es plantejava, perquè obliga el cervell a treballar més de pressa. “Quan tens poc temps, les coses surten millor, i quan en tens poc, perds el temps”, conclou.
