La importància de posar límits per al nostre benestar emocional

• Posar límits no és un acte egoista, sinó un element indispensable per a tenir relacions sanes i duradores
• L'actriu Àgata Roca destaca la importància d'establir condicions tant en l'àmbit personal com professional

Sovint ens trobem sobrecarregats per les demandes constants de la feina, la família, els amics o la parella i acabem fent coses que potser hauríem preferit no acceptar. Saber dir "no" i establir límits clars s'ha convertit en una habilitat essencial per mantenir el nostre benestar emocional i mental.

Però, per què és tan difícil posar límits? La psicòloga Alba Cardalda ho explica així a ‘Mapes Mentals’: "Ens costa marcar-los perquè ens eduquen a ser complaents i no ens ensenyen a fer-ho." És a dir, sovint evitem establir condicions als altres perquè no els volem fer mal, perquè tenim por de ser rebutjats o, fins i tot, que ens deixin d’estimar si no acceptem les normes alienes. En general, els àmbits on acostuma a ser més complicat regular-ho és en el de la família o la parella, però també és molt comú en la feina.

Saber dir "no"

Cardalda convida a reflexionar sobre quines són les prioritats de cadascú en les relacions socials, i, per tant, quins són els límits que cadascú creu que són negociables i quins són infranquejables. Un límit flexible ens permet adaptar-nos a una altra persona o a un context, com el fet d'estar disposat a canviar l'hora d'una trobada si a la resta del grup li va millor.

En canvi, un límit innegociable es planteja com una opció que cal tenir molt present per tal de no sobrepassar-se mai. Un exemple d'aquest cas seria la violència, les faltes de respecte o atemptar contra qualsevol valor que sigui fonamental per a cada individu. En aquest sentit, la psicòloga alerta que “és important posar els nostres límits sobre la taula quan comencem una relació”, sigui del tipus que sigui, per tal d’evitar futurs problemes.

“Arriba un punt en què ja no podem més“

Els límits són la base de qualsevol relació i, quan no es fixen, existeix el risc de perdre el control sobre diferents aspectes de la vida. Aquesta absència pot generar sensacions d’aclaparament, d'estrès o saturació per la divergència entre els valors i les normes propis i els dels altres i, a llarg termini, derivar en problemes de convivència, a més d'esgotament, ansietat o altres problemes de salut mental. "És com portar una motxilla carregada de pedres tota l’estona", explica Cardalda al programa presentat per Ana Boadas. "Arriba un punt en què ja no podem més", afegeix.

Trucs per aprendre a establir límits

Per tal d'evitar aquestes situacions conflictives, l'experta en psicologia proporciona algunes eines clau per posar límits de manera efectiva:

L’autoavaluació: El primer pas és dedicar temps a identificar les necessitats, els desitjos i les prioritats pròpies. Això ens ajuda a saber què és realment important per a nosaltres i ens permet discernir què estem disposats a acceptar i què no. Sense aquesta reflexió inicial, és fàcil caure en dinàmiques que no ens beneficien.

La comunicació clara i assertiva: Un cop s'ha determinat el conjunt d'expectatives, preferències i demandes, cal expressar els límits associats. Aquest pas implica explicar-ho de forma clara i respectuosa, per tal d'evitar malentesos. Per tant, cal ser ferms, però alhora cuidar l'actitud i el to perquè no generin confrontacions innecessàries. Un truc per a fer entendre de manera efectiva aquestes necessitats sense crear tensió és utilitzar frases com "Em sentiria més còmode si..." o "Això no em va bé".

Empatia i respecte: Els límits no són només una qüestió personal; també cal respectar les condicions que ens marquen els altres. Això contribueix a establir relacions més equilibrades i saludables, on totes les parts se sentin valorades i escoltades. És essencial comprendre que posar límits no és un acte egoista, sinó una forma de cuidar-nos a nosaltres i a les persones amb les quals generem vincles.