L'explicació científica sobre la necessitat de menjar dolços després dels àpats
L'altaveu
- La nutricionista Romina Polo argumenta a 'L'Altaveu' la necessitat de menjar dolços després d'àpats copiosos
- L'especialista explica per què sorgeixen els antulls nocturns i com evitar-los
Quan estem molt tips després d'un bon àpat sempre trobem lloc per les postres o pels dolços. La ciència ha trobat l'explicació a aquest fenomen en el cervell humà. Es tracta d'un mecanisme d'autoengany. Per què tenim antulls de dolç a la nit? Com els podem controlar? La nutricionista Romina Polo ho desenvolupa a 'L'Altaveu'.
Explicació científica
“Tendim a buscar aquell moment plaent, i això provoca l'addicció al sucre“
S'ha descobert un circuit neural que regula la preferència pels aliments dolços després d'un àpat. Polo explica que, tot i estar molt plens, quan tenim l'opció de menjar algunes postres o dolços sempre tenim un foradet i accedim perquè genera plaer: "Amb el sucre alliberem molta dopamina, que ens genera satisfacció. Tendim a buscar aquell moment plaent, i això és el que ens provoca l'addicció al sucre", diu l'experta. El sucre estimula les àrees de recompensa i plaer, tot i estar saciats. S'absorbeixen ràpidament al corrent sanguini i generen una sensació momentània de benestar.
La nutricionista afegeix que les papil·les gustatives que detecten el sabor dolç són les majoritàries al nostre cos. "Després d'un àpat salat necessitem menjar dolç per emmascarar la sensació salada", indica. Per això, a mesura que ens fem grans tenim més apetència pel dolç, perquè són els sabors més sensibles i més fàcils de detectar en el nostre paladar.
El mite del gelat
“La primera sensació és molt plaent“
La famosa expressió que enunciem quan ens ve de gust un gelat, que diem que "fa baixar", és un autoengany. "La primera sensació és molt plaent, com si el fred tanqués la boca de l'estómac i ens permetés digerir més ràpidament", comenta Polo. Tanmateix, moltes vegades pensem que ha sigut massa menjar-se un gelat després d'un àpat copiós. "A vegades ens surt una mica el remordiment perquè, tot i que ens ha generat satisfacció, no ens podem ni bellugar", diu la nutricionista, que com a professional recomana quedar-se amb una mica de gana abans que sobrepassar-se.
A l'esquerra i a dalt, Danae Boronat, a l'esquerra i a baix, Romina Polo, i a la dreta, dolços.
Els antulls nocturns: per què sorgeixen i com evitar-los?
“Els aliments no són ni bons ni dolents, tot depèn de la quantitat que mengem“
Quan apareixen desitjos intensos d'aliments dolços a la nit significa que l'organisme busca compensar la falta d'energia diària. No obstant això, l'especialista assegura que menjar un trosset de xocolata per costum abans d'anar a dormir no és perjudicial. "Els aliments no són ni bons ni dolents, tot depèn de la quantitat que mengem i la funció per la qual mengem", argumenta l'experta. Per tant, aquestes situacions poden ser un senyal que el cos no ha rebut prou quantitat d'energia i nutrients essencials. Quan les reserves energètiques són baixes, l'organisme tendeix a buscar fonts d'energia ràpida, com els sucres.
“Això no és un problema de si tinc gana o no, és un problema d'ansietat“
El problema, segons Polo, és quan anem a dormir i comencem a pensar-hi, patim ansietat, no agafem el son i anem a la nevera a buscar menjar. "No buscarem restes de fruita o d'enciam, voldrem dolços. Això ja no és un problema de si tinc gana o no, és un problema d'ansietat", afirma la nutricionista, i diu que si aquestes actituds es produeixen puntualment o perquè estem passant una mala època, ens hem de preguntar per què ho fem. "Realment tinc gana? O tinc angoixa i necessito omplir aquest buit que tinc?", exemplifica l'especialista.
Per reduir els antulls nocturns cal distribuir millor la ingesta calòrica al llarg del dia, evitar llargs períodes sense menjar, optar per alternatives saludables, mantenir una hidratació adequada i establir una rutina de son regular. Polo adverteix que cal evitar la brioixeria, tornar-se addictius i suplir els nostres problemes psicològics amb el menjar, que es coneix amb hiperfàgia nocturna. Pot influir tant en trastorns alimentaris com de son, per això és important detectar per què tenim aquesta conducta. Si és crònica, tenim un problema.
