L’adolescència produeix un "nou" cervell con si hagués una metamorfosi

• El genetista David Bueno i la pedagoga Anna Forés expliquen la transformació cerebral dels adolescents
• L'actor Pep Plaza conversa amb Ana Boadas sobre com navega l'adolescència dels seus dos fills

L’adolescència és una etapa plena de transformacions que sovint desconcerten tant els joves que la viuen com els adults del seu voltant. Segons explica la filòsofa i pedagoga Anna Forés a ‘Mapes Mentals’, molts pares senten que els seus fills han canviat radicalment durant aquesta etapa, i no els falta raó: “S’han transformat i és una revolució real.”

Un cervell adaptat al nou "jo"

L'adolescència, que suposa el pas de la infantesa a l’inici de l’edat adulta, es considera sovint tot un repte pels canvis que genera. Segons explica el genetista i doctor en biologia David Bueno al programa presentat per Ana Boadas un element indispensable per afrontar amb calma aquesta etapa és intentar entendre els adolescents per evitar una convivència basada en l’apatia o l’enfrontament constant entre pares i fills o, fins i tot, entre educadors i estudiants. Com apunta Bueno, és molt comú que en aquests casos hi hagi una sensació de pensar que “és realment impossible accedir a saber què senten o en què estan pensant els adolescents”.

Cal tenir en compte que els primers implicats en aquesta transformació són els mateixos nois i noies, que viuen canvis radicals a nivell físic, però sobretot, a nivell cerebral. “És una alteració total en la connectivitat d’algunes zones del cervell”, explica el neuroeducador, i afegeix que “els canvis es podrien comparar amb una petita metamorfosi”.

Com ho afronten els pares i les mares?

De fet, durant l'adolescència es produeixen fenòmens sorprenents. Segons coment Bueno, un d’ells és l’alteració cerebral que té a veure amb els referents personals: durant la infantesa, quan els nens i les nenes senten la veu dels seus progenitors o dels seus referents principals, es genera una sensació de benestar i de seguretat, però, a l'inici de l'etapa com a jove, les modificacions en els circuits neuronals fan que, “en qüestió de pocs dies, la percebin com a desagradable i la rebutgin”.

“Els joves necessiten calma“

Un fenomen així, tan ràpid i sobtat, pot afavorir el desconcert dels pares i les mares que veuen com la persona que havien criat fins ara, que era un infant que els necessitava per a quasi tot, ara se’n distancia o canvia la seva relació sense raó aparent. És en aquest punt, on tant el biòleg com Anna Forés defensen que s’ha de mantenir la calma per ser comprensius amb la nova situació. Segons conclou Forés, “els joves necessiten calma” i correspon als seus referents la feina de marcar els límits, presentar una actitud positiva però “estricta” i generar un espai de confiança per acompanyar-los correctament.