50 anys del Congrés del Cultura Catalana: veus protagonistes
- El Congrés de Cultura Catalana va tractar tots els temes que afecten la societat: una pluja d'idees per redreçar Catalunya
- TVE Catalunya va parlar amb molts dels participants: els escoltem gràcies a l'arxiu de RTVE Catalunya
El Congrés de Cultura Catalana es va fer fa 50 anys, aquell 1975 què tenia tant per canviar i redreçar. La commemoració que comença aquest 20 de març de 2025 fa valdre un dels esdeveniments més importants de la nostra història recent, i que va comptar amb l'esforç de les 12.000 persones inscrites i que van debatre i aportar coneixements, iniciatives i projectes durant dos anys llarg de treball.
Des de l'arxiu de RTVE Catalunya us oferim les imatges i veus d'aquelles jornades a Catalunya, València i les Illes Balears. També se'n van celebrar a Andorra, Madrid, París i Perpinyà. Van ser vint-i-quatre mesos per refermar i comunicar l'herència de la història, continuar la tasca de la clandestinitat i plantar llavor.
Redreçar una situació anòmala
El català havia estat perseguit i va ser bandejat de les escoles i la vida pública. Pel filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Jordi Carbonell, el congrés era original i excepcional, fruit d'una situació anormal.
El món intel·lectual i algunes entitats n'estaven al cas des de feia més d'un any, però va ser el 5 de febrer del 1975 quan per primer se'n va parlar a la premsa escrita. El Col·legi d'Advocats va convocar la junta de govern per parlar de tres punts: crear un grup de defensa de la cultura catalana, demanar al ministeri que no posés tantes pegues a ensenyar el català a l'escola i, en tercer lloc, la intenció de fer un congrés.
La junta de govern dels advocats ho va aprovar per unanimitat i la convocatòria va sortir als diaris: la proposta va engrescar ràpidament la societat catalana. Es van programar les sessions i tallers de treball, per veure com impulsar la cultura catalana i llengua, i definir-la com a unitària. I cadascun dels temes a tractar es van anomenar àmbits. N'hi havia 25, que abraçaven tots els camps: art, història, cinema, turisme, fet religiós, teatre, literatura...
Els àmbits d'Història i llengua catalana
L'escriptor Joan Fuster, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 1975, va dir que a València, el congrés va permetre parlar de qüestions que mai no s'hi tractaven, com ara l'ecologia o la investigació. Posava, però una pega a la creació literària: Fuster opinava que era impossible que avancés com calia sense subvencions.
Teatre, arquitectura, còmic, geografia
TVE Catalunya va ser a sessions i clausures dels àmbits d'història, a Balaguer, i de teatre, a Granollers, per conèixer l'opinió dels participants. A Granollers es van proposar centres de teatre comarcals perquè les arts escèniques tinguessin un paper d'animació i pedagògic.
La salut i la sanitat: bases de l'actual sistema
Podria semblar que a un congrés de cultura no es parlaria de salut, però en aquest aspecte la societat catalana va demostrar una gran maduresa. El grup de metges i economistes format per Nolasc Acarin, Joaquim Vergés, Carme Sans i Ramon Espasa van descriure les alternatives properes a l'àmbit d'estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana: una transformació profunda del concepte de salut i medecina basat en la prevenció de la malaltia, l'educació sanitària, la rehabilitació i reinserció socials.
El programa Giravolt va aprofundir en el buit de poder i la falta de coordinació que es patia a la sanitat dels anys 70, que tant perjudicava els usuaris i els professionals, al reportatge Una assistència sanitària que no val.
Ramon Espasa, afiliat al PSUC i metge especialista en organització sanitària i salut, explicava com als debats a l'àmbit corresponent, els tres partits més forts,PSUC, PSC i CiU, s'havien posat d'acord en la mateixa alternativa: calia disposar d'un servei de salut propi per a Catalunya.
Les arts plàstiques i el cinema
En l'àmbit de les arts plàstiques, l'especialista en avantguarda Antoni Mercader veia en el congrés una oportunitat per rellançar l'ensenyament i la recerca de l'art i reivindicar els artistes que havien estat arraconats pel franquisme.
La literatura i l'impuls a l'IEC
L'àmbit de literatura es va clausurar al monestir de Lluc, a Mallorca. Entre altres conclusions, una n'era la principal: calia reactivar les activitats de la Institució de les Lletres Catalanes, que es va dissoldre en acabar la Guerra Civil. L'entitat difon i protegeix el patrimoni literari català. Sense publicacions i lectura, el català no avançaria.
El Congrés assumeix la campanya per l'Estatut
Com es podien posar en pràctica totes aquestes iniciatives i projectes? Segons Rafael Ribó, militant del PSUC des del 1974 i membre del comitè central, només l'Autonomia podia permetre aplicar les polítiques per resoldre els problemes de la societat que estudiava el Congrés de Cultura Catalana. El govern propi havia de ser una realitat i per aconseguir-lo, calia un nou Estatut.
La clausura: temps per publicar i difondre
L'acte de clausura principal, presidit per Josep Tarradellas, es va fer a Barcelona el novembre de 1977, amb presència de representants tots els pobles de llengua catalana, inclòs l'Alguer. De les conclusions se'n va fer un manifest, que resumia els dotze mil folis del document final. Acabat l'acte, tres veus de Catalunya, València i Balears van donar la seva opinió a TVE.
A València, l'Aplec del País Valencià, promogut per Joan Fuster, va ser organitzat pel Congrés de Cultura Catalana, per potenciar l'ús del català a aquelles comarques.
La clausura del congrés es van estendre a moltes contrades. Es muntaven festes al carrer o exposicions, sempre amb participació dels ciutadans. Moments per celebrar la feina feta i prendre forces per continuar defensant la llengua i la cultura. La plaça de Jaume el Just, davant el monestir de Santes Creus, va veure alçar-se els castells. A la pinya, el poble.
La felicitació de Tarradellas
En acabar el congrés ja era 1977. I al resum de l'any no hi podia faltar aquesta cita multitudinària i tan destacada. El president de la Generalitat, Josep Tarradellas, en va parlar i en va treure les seves pròpies conclusions.
Les conclusions es van publicar el 1978
El juny següent, del 1978, es va fer una primera edició de dos mil exemplars de les conclusions del congrés i es van exhaurir abans de sortir al carrer. Jaume Fuster i Gregori Mir, de la comissió liquidadora el congrés, explicaven que havien registrat superàvit i que pensaven a crear una fundació, com així es va fer. El conseller Pere Pi-Sunyer i d'altres personalitats es mostraven optimistes en l'inici d'una nova etapa, l'autonomista, que comptava amb milers de propostes factibles damunt la taula.
El Congrés de la Cultura Catalana va ser un moment màgic tocant de peus a terra, una pluja d'idees d'intel·lectual i estudiosos per idear un món real, per com deien els participants, "recuperar els anys perduts".
