Julio Manrique, actor: "Per prendre una decisió faig cas a la intuïció"
Mapes mentals
- L'actual director del Teatre Lliure, Julio Manrique, considera que es deixa endur més per les emocions que per la raó
- L'economista Joan Tubau planteja alguns models matemàtics útils per a valorar la futilitat en la presa de decisions
En un món alternatiu, Julio Manrique és un jurista barceloní. Però el destí, les circumstàncies o una passió més forta han volgut que Manrique no es dediqui a l’advocacia, la carrera que havia escollit inicialment, sinó que s'hagi convertit fet que sigui un actor destacat en el panorama català dels últims anys.
Aquest canvi de rumb, marcat per la decisió inicial de passar del dret al teatre, juntament amb totes les altres que ha anat prenent al llarg de la seva vida, l’han portat a ser l’actual director del Teatre Lliure de Barcelona, una entitat clau per a les arts escèniques del territori.
Les emocions o la raó: qui mana?
Al programa ‘Mapes Mentals’, presentat per Ana Boadas, l’intèrpret explica que, a l’hora de prendre alguna decisió, es decanta més per les emocions que pel cap: “La part intuïtiva que tots tenim, en el meu cas té bastant pes i li faig força cas”. Sobre això en parla Pau Vallvé a la cançó Cervell vs. cor (2024), “llança una moneda enlaire i ja veuràs / que abans que et caigui a les mans / sabràs què vols en realitat”, una sensació que també viu Manrique, qui reconeix que, en essència, “moltes vegades, abans de racionalitzar el tema la decisió ja està presa”, tot i que després pugui aparèixer la part racional i el faci dubtar del que havia pensat.
“L'important és no allunyar-se de l’essencial“
Tant en la seva feina com a actor com en la figura de director de teatre, quan Manrique ha de prendre una decisió important, li agrada consultar-la amb gent de la seva confiança. En general, no li agrada precipitar-se i madura les decisions abans de prendre-les, això sí, tenint sempre en compte una frase que ha après de la filosofia: “L'important és no allunyar-se de l’essencial.”
Hi ha molts factors que cal valorar abans d’apostar per una idea. En el cas del món de la interpretació, aquests tenen a veure amb com és d'interessant el projecte o el paper, com són els companys i l’equip tècnic, si surt a compte econòmicament, etc. Fer-ho no és fàcil, i sovint, el debat sobre les decisions que prenem i com ens afecten en el transcurs de la vida se centra més en els penediments i en els “no” que hem dit que en els “sí”.
Per a Manrique, però, també cal ser conscients que “dir ‘no’ pot ser fotut, però dir que ‘sí’ pot ser més difícil d’una altra forma”. Aquesta falta d’un posicionament clar pot portar a participar en projectes que no vols, o a fer coses que no desitjaves. Tot i això, el director es considera molt afortunat, perquè “en general, tinc la sort de poder triar les feines en què treballo”.
La millor decisió de Manrique
En la vida personal, l'actor explica que una de les millors decisions que ha pres ha estat la de ser pare, un paper que “li feia por i l’espantava molt”. Però, quan va arribar el moment, aquest temor es va transformar en amor i alegria: “A la llarga he pensat que el que he après d’això, el que he viscut i el lloc on m’ha posat el món és un regal”, confessa.
